F

L'esquena, l'espatlla i el muscle

       L'esquena, ens diu el DIEC, és la part posterior del cos humà des de les espatlles fins a la cintura. I l'espatlla és la part superior i lateral del cos a cada costat del coll formada pels ossos que uneixen el braç al tronc i els músculs que els recobreixen.
       Hi posa exemples: "L’espatlla esquerra". "Tenir una espatlla més alta que l’altra". "Ample d’espatlles". "Carregat d’espatlles".


      L'Alcover-Moll té aquestes definicions:
Espatlla, muscle, esquena       Esquena:"Part posterior del cos humà des dels muscles fins a la cintura; en els altres vertebrats, part superior del cos des del coll fins a les anques; cast. espalda, lomo, dorso" 'DIEC'
      Espatlla: Muscle; la part superior del cos, a cada costat del coll, formada pels ossos que uneixen el braç amb el tronc i pels músculs que els recobreixen. Especialment, la part posterior del muscle;   cast. espalda. 'DIEC'
      Muscle: "La part superior del cos, a cada costat del coll, formada pels ossos que uneixen el braç amb el tronc i pels músculs que els recobreixen;   cast. hombro". 'DIEC'

      En català d'esquena (cast. espalda) només en tenim una i d'espatlles (cast. hombros) en tenim dues. En castellà tenen una espalda (cat. esquena) i dos hombros (cat. dos muscles = dues espatlles) .

      No s'ha de dir: "Girar-se o girar-s'hi d'espatlles" sinó "Girar-se o girar-s'hi d'esquena".
      Si una cosa no ens interessa no ens la "tirem a l'espatlla" sinó "a l'esquena".
      Quan un cantant se'n va de l'escenari ha de mirar de "no donar l'esquena al públic". En castellà, "dan la espalda". Hi ha qui en diu "donar el cul".
      "La xicota li posava la ma al cim del muscle." En castellà, "encima del hombro".
      Quan no sabem què dir-hi: "arronsem les espatlles". En castellà "se encogen de hombros".
      Quan un cosa no interessa "ens la tirem a l'esquena". En castellà "se la echan a la espalda".
      No podem "caure d'espatlles" només podem "caure d'esquena". En castellà "caen de espaldas".
      En català podem ser "carregats d'espatlles" En castellà "cargados de hombros".
      Quan d'una cosa no en volem saber res "ens hi girem o ens hi posem d'esquena". No "d'espatlles".
      Solem dir "Aquell noi té les espatlles amples" i mai no diem "els muscles amples"

      El mot "esquena" és d'origen germànic. L'Alcover-Moll diu: esquena: del germ. skina, ‘os prim’, ‘post’.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El teu comentari es publicarà quan haurà estat revisat.