En castellà diuen que
l'infinitiu també pot fer d'imperatiu. Així en algunes cases hi posen, a
l'entrada, l'infinitiu: "Empujar" en comptes de l'imperatiu: "Empujad" o
"No pasar" en comptes de "No paseis". Jo, més aviat, diria que ve de la
dificultat de pronunciar les paraules acabades en "d".
En català cal fer servir sempre les formes de l'imperatiu: "Tanqueu la
porta", "Poseu les cartes a la bústia", "No passeu" i mai l'infinitiu:
"Tancar, posar, no passar...".
Cal fer un petit comentari sobre la segona persona del plural de
l'imperatiu de molts verbs com "beure", "seure", "escriure", "venir",
que tenen l'imperatiu afirmatiu plural: "beveu", "seieu", "escriviu",
"veniu", però per fer la forma negativa, en què cal fer servir el
present de subjuntiu: "no begueu", "no segueu", "no escrigueu", "no
vingueu". Llavors no ens sembla bé i diem incorrectament: "no beveu",
"no seieu", "no escriviu". El "no vingueu" ja ho solem dir bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu comentari es publicarà quan haurà estat revisat.