Estat, estada

S'ha imposat, en la nostra llengua, l'ús del prefix "ex" (que se sent com un "ecs" i sembla que ens faci fàstic), segurament agafat de l'anglès via espanyol. Actualment, segons els criteris de l'IEC, s'ha d'escriure tot junt: el prefix i la paraula. Així: expresident, exdirector i, malauradament, exmarit o exmuller. El darrer exemple fa pocs anys que existeix.
Però és llàstima que l'IEC i quasi tothom s'hagi descuidat d'una altra manera, ben nostra, d'expressar el mateix que es vol fer amb el prefix "ex". Em refereixo a l'adjectiu "estat, -ada", que podem trobar fins i tot en textos literaris. Mireu-ne uns quants exemples:
--...devia a l' amo estat... (L'hereu)
--Son amo estat, que no era rancuniós... (Dramas rurals)
--...semblà que tota cosa estada havia de deixar senyal... (Solitut)
--Els llogaters estats no hi deixaven pas... (L'impenitent)
A Figueres, si més no, sempre s'havia sentit dir "Vés a can Ferrer estat a comprar això" o "Sí, home, vull dir a can Berta estat". Això quan parlàvem de botigues que abans havien estat d'un altre amo. També es feia servir per a càrrecs: "El director estat de...".

Vaig establir contacte amb en Ricard Torrents, "rector estat" de la Universitat de Vic, que, com podeu veure, és un ferm defensor d'aquesta expressió en lloc de l'"ex". Així ho expressava ell mateix en un article al diari Avui:

L’expressió «primer rector o rector fundador» se m’ha escapat, però no l’he esmenada. És un lapsus que en mi no revela cap frustració sinó la simple repugnància a usar la preposició «ex», amb valor de prefix, que s’anteposa abusivament a noms de càrrec per a designar les persones que els han ocupat. Abans a la plana de Vic dèiem «l’alcalde estat de Vic», «el mestre estat de Roda», «el masover estat de l’Arumí». No sé per què ara no ho diem així, en comptes de l’horrible «ex». Aquest «estat» suposo que és l’equivalent del former anglès, el damalige alemany, l’ancien francès. M’estimaria més això, «antic rector», abans que «exrector». Però la proposta no té gaire èxit. Ja una vegada que en una traducció de l’alemany vaig escriure «president estat de l’Audiència» el corrector m’ho va canviar per «expresident», per la raó que ell desconeixia l’expressió.

A més a més, voldria posar l'exemple d'una altra llengua que tampoc no fa servir l'"ex".  És el romanès. En romanès fan servir sempre l'adjectiu fost que seria una traducció literal de l'estat (del verb "a fi" = ser).
Així, en romanès es diu:
 "fost soţ" = marit estat, "fosta soacra" =sogra estada, "fost profesor", "fost preşedinte", etc.
Una raó més per a substituir l'odiós "ex" per un adjectiu més nostre.