F

El verb donar

El castellà fa servir repetidament el verb "donar" i, molt sovint, nosaltres ho copiem i també el fem servir quan no toca. Aquí en tenim una bona colla d'exemples: Sovint diem:

- "Aquí hi dóna el sol" per "Aquí hi toca el sol.
- "Dóna un pas endavant" per "Fes un pas endavant".
- "Donar-se'n compte" per "Adonar-se'n"    DIEC


- "Li va donar un petó" és mal dit. Ha de ser: "Li va fer un petó. En català, els petons no es donen sinó que es fan.
- "Li ha donat per riure" en comptes de "Li ha agafat per riure" o "S´ha ben enriolat" (fonèt: "enriulat").
- "Els fills donen molta feina o molts problemes" per "Els fills porten molta feina o molts problemes".
- "Dona-li al botó vermell" per "Pitja o prem el botó vermell".

Més exemples en què el castellà fa servir "dar" i el català "fer":
- "No li donis importància" és "No en facis cabal".
- "Em dóna igual" és "Tant me fa".
- "Donar suport" és "Fer costat"
- "Donar un cop d'ull" és "Fer un cop d'ull". Ara el DIEC accepta 'donar un cop d'ull'.
- "Em dóna ràbia, pena o vergonya" és "Em fa ràbia, pena o vergonya".
- "Em dóna mandra" és "Em fa mandra". DIEC ac. 2

Altres, en comptes de "donar" s'ha de dir "fer venir" o "fer pensar"
- "Aquesta pel·lícula em dóna son" seria "Aquesta pel·lícula em fa venir son"
- "La ceba, al vespre, em dóna mal de ventre" seria "La ceba, al vespre, em fa venir mal de ventre" o també "Em fa mal de ventre".
- "Això que ha dit em dóna que pensar". Nosaltres diríem: "Em fa pensar".

També es pot donar una part del cos, en sentit literal o en sentit figurat.
- "Donar la mà" La pots donar al nen per acompanyar-lo a col·legi o a un amic per saludar-lo o, en sentit figurat, volent dir "ajudar".
- "Donar l'esquena". Quan a classe sorties al davant de tot, per anar a la pissarra o dir la lliçó, en acabar, per tornar al lloc, calia girar-se sense donar l'esquena al mestre. Hauria estat de mala educació. ("Donar el cul" també es deia). En sentit figurat, "donar l'esquena", voldria dir "no voler ser-hi amic" o "no voler ajudar".
- "Donar la cara" Aquest només és en sentit figurat i volem indicar que "no ens en amaguem". Sol ser un senyal de dignitat.
- "Donar un cop de mà". És ajudar en una feina, donar diners...

     Els cops no es fan
      Extret d'un article de l'Albert Pla Nualart
     “Fer un cop de cap” vol dir decidir-se i és també sinònim de casar-se. El cabezazo del futbol és un cop de cap que es dóna. I l'ojeada és un cop d'ull que abans donàvem i ara, cada dia més, fem. Part de la culpa la té un castellà-català que defuig per sistema la traducció paral·lela. I per aquest camí podem acabar fent cops de puny. Ara, quan necessitem ajuda, ja trobem algú que ens fa un cop de mà. Jo ja ho he llegit en una 
exitosa revista de boca d'un jove cuiner català: “Els pares passaran d'aquí a un moment a fer-me un cop de mà”. I el que fa més angúnia és que ell potser va dir donar i algun editor ho va canviar convençut que així el feia parlar més bé. 
Aclariment: L'Albert Pla Nualart no destaca pas per ser gaire purista amb la llengua. Ell admetria moltes paraules no normatives, que no són al DIEC (escriu "sisplau" o "esclar", per exemple). En aquest cas potser té raó, però ja es veu de quin peu calça amb l'ús de la paraula marcada en vermell, una espanyolada que ell fa servir ben cofoi.
En català diríem "d'èxit", i no pas aquesta espanyolada.
   Article relacionat:"El verb "fer".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El teu comentari es publicarà quan haurà estat revisat.