F

C

— C —
* cabreig
Emprenyament, empixonament, empipament: Agafar un emprenyament.  
* cabrejar
Tocar els collons, empipar, emprenyar, empixonar, enutjar, fastiguejar, molestar, irritar, empixonar. 
calaix -> * de calaix
Obvi, clar com l’aigua: La conclusió és òbvia (no pas *de calaix).  
* calambre
Enrampada, pessigada, enrampament, rampa.  
* calambre -> * donar calambre
Enrampar, pessigar: Aquest cable enrampa (no pas *dóna calambre). No toquis aquest llum, que pessiga.  
calç -> *una de calç i una altra d’arena
Una de freda i una de calenta.  
* calderilla
Diners engrunats, moneda menuda, xavalla.  
* calentar
Escalfar
* capullo
Ximple, beneit, torracollons, cap de cony, empipador, carregós, badoc, fava, borinot, imbècil.
cara
És un castellanisme amb el significat de barra, penques, atreviment.  
* caradura
Barrut, penques. 
* caricaturitzar
Caricaturar.  
* carinyo
Afecte, amor, amoreta, estimació.  
* carinyós carinyosa carinyosament
Afectuós, amorós, manyac, afectuosament.  
* carinyosament
Afectuosament, festosament.  
* carpinteria metàl·lica
Bastiments d’alumini.  
carregar -> * carregar amb
Carregar, endossar, encarranquinar-se: Sempre carreguem les culpes nosaltres (no pas *Sempre carreguem amb les culpes nosaltres). Sempre m’endossa les feines més ingrates (no pas *Sempre em carrega amb les feines més ingrates). En casar-se s’ha hagut d’encarranquinar de la família de la dona (no pas *ha hagut de carregar amb la família de la dona)..  
carret  
És un castellanisme admès pel DIEC. Rodet, rotlana (de fotos)

* catxassa
Calma, lentitud, parsimònia, flegma, apatia,ronseria: Parlen amb molta calma.
* Tenir catxassa: anar a poc a poc, ésser de temperament calmós.
 
* catar
Degustar, tastar, fer el tastet.  
caure -> * caure al terra
Les coses quan cauen, cauen a terra, no pas *cauen al terra.  
caure -> * caure la nit
Fer-se de nit, fer-se nit.  
caure -> * caure (o sentar) malament
Un vestit, un adorn no pas *cau malament ni *senta malament. La construcció correcta és: no escau.
 caure -> * caure's
El verb caure no és pronominal: El petit ha caigut de la cadira, no pas *s'ha caigut de la cadira.
catxeta 
Castellanisme admès pel DIEC. (Bufetada, morma, bolet, mastegot, clatellot)
cava 
És xampany, en català. Cal desterrar aquest neologisme que s'ha estès com la pesta.
celebrar
Celebrem la Diada de l’Onze de Setembre o un aniversari i fem o té lloc una sessió de Junta de Govern o un ple (perquè no acostumem a anar-hi de festa).
cessar
No continuar. El gerent ha cessat en el càrrec. Quan volem dir fer plegar d’un càrrec, hem de dir destituir o fer cessar: el president ha destituït el director de l’Escola.
cinturó 
Espanyolada ja recollida pel Fabra! Tota la vida n'havíem dit corretja: Una corretja de cuiro amb sivella.
citar
És incorrecte amb el significat "parlar d’algú". Aleshores, hem de fer servir al·ludir, anomenar, esmentar: En aquell discurs, va esmentar dues vegades el president. L’ha anomenada tres vegades en poca estona. Ha esmentat tres obres d’Ausiàs Marc, però no n’ha citat cap vers.
clarificar
Treure les substàncies que enterboleixen un líquid, però no es pot fer servir en sentit figurat perquè ja tenim el verb aclarir: Aclarir un tema.  
colar  
Castellanisme admès pel DIEC (passar d’amagat, esquitllar-se, escapolir-se, ficar-se; passar davant)

* colindant
Adjacent, contigu, que confronta o afronta: Camps confrontants.  
* colindar
Afrontar, confinar: La casa afronta amb el riu. Els nostres camps confinen. La platja confina amb una pineda.
* col·lisionar 
 Col·lidir, topar, xocar, aürtar, encontrar-se.
colpista 
Castellanisme admès per l’IEC. El podem substituir per insurgent, revolucionari, conspirador, facciós, sediciós, revoltat, conjurat.
complimentar
Fer compliments: l’alcalde va complimentar les regidores. Quan presentem una sol·licitud en un registre hem de dir: emplenar, omplir o formalitzar. Ahir, l’associació de veïns va formalitzar la denúncia en el Registre de l’ajuntament.
compondre / composar
Formar un tot reunint diversos elements o parts: compondre un poema, una sonata, un article a la impremta; la comissió la componen sis diputats. No s’ha de confondre amb composar: imposar arbitràriament una cosa a algú (li han composat una multa) o captenir-se amb algú.  
compte -> * donar-se compte
Adonar-se, remarcar.  
* Comunitat Valenciana
Nom espanyol del País Valencià.
conclau
Mot admès al GDLC. Conclave: El conclave és la reunió de cardenals per a elegir un nou Sant Pare.
conjugar  
Mot admès al DIEC. Combinar, coordinar, compondre, ajustar, arranjar, conjuminar.
contactar
Mot admès recentment al DIEC. Farem servir expressions equivalents com establir contacte o comunicació, entrar en contacte, visitar, entrevistar-se, telefonar.
constància -> tenir constància
Té molta constància per als estudis. Però és incorrecte dir *no tinc constància que hàgim enviat la carta. Direm: em consta, tinc la certesa, he comprovat.
contemplar
Sinònim de mirar. Per tant, no és correcte quan es diu: *la llei contempla aquest supòsit. Hem de dir: preveure, incloure, examinar, considerar, jutjar, etc.
* contexte

Context. El plural és contextos.  
* correage
Corretjam.  
córrer -> * córrer a càrrec
És una expressió incorrecta. Cal usar verbs com ara ésser, fer-se o tenir i de vegades cal canviar l’ordre de la frase: La direcció de la pel·lícula és a càrrec de Woody Allen. L’entitat es fa càrrec de les despeses. L’ajuntament tindrà càrrec de l’organització del recital. També és corrent la construcció anar a càrrec. 
cosa -> * en un altre ordre de coses
D’altra banda, altrament, endemés.  
creuar -> * creuar la cara
Posar els cinc dits a la cara, plantar els cinc dits a la cara, estampar els cinc dits a la cara (d'algú). cua -> * portar cua
Tenir conseqüències, deixar cua: Aquest afer deixarà cua (no pas *portarà cua).
cuejar
Cuejar solament vol dir "remenar la cua". És un castellanisme atorgar-li el significat de caldejar: Van prendre una decisió quan la cosa encara caldejava (no pas *encara cuejava). L'afer del jove xativí detingut per parlar sa llengua en sa terra caldeja...
cuidar
Castellanisme admès pel DIEC. D’acord amb el context el substituirem per tenir cura de, ocupar-se de, prestar atenció a, curar, vigilar: Curar un escriptor el seu estil. Curar una nafra. Cura poc de tu. No em vull curar més de res. Cura’t dels teus afers.  
* cutre
Gasiu, inculte, de poca categoria, avar, mesquí, miserable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El teu comentari es publicarà quan haurà estat revisat.