A

— A —

abaixar / baixar

Abaixar no s’ha de confondre amb baixar. Abaixar és "fer descendir a un nivell més baix". Baixar és "anar de dalt a baix, d’un punt a un altre de situat en un nivell més baix, davallar". Abaixar és, d’acord amb el context, sinònim d’abaratir, disminuir, reduir, retallar, ajupir: Han abaixat els preus. Va abaixar la ràdio. Han abaixat el pressupost. Va abaixar el cap.
abans -> * abans de que
Abans que.

abassegar / aclaparar

Abassegar és "arreplegar i retenir (d’alguna cosa) tot el que hom pot, tot el que hi ha". No té el significat de "doblegar" o "fer sucumbir". Direm: Una victòria aclaparadora (o escandalosa) i no pas *una victòria abassegadora.
* abultar
Fer bot: Fa més bot la càrrega que el camió (no pas *Abulta més...)
* abultat
1. Boterut, que fa bot, esquenut: Una superfície boteruda.
2. Inflat: El nostre equip va aconseguir una victòria molt inflada.

acabar amb

És correcte només en sentit literal: el Ple acabarà amb el Cant dels Segadors. En altres casos, s’ha d’eliminar amb o fer servir verbs com resoldre, eliminar, destruir, suprimir, enderrocar: L’alcaldessa fa temps que intenta resoldre el problema.
accent -> * posar l’accent en
Posar èmfasi en, posar èmfasi especial en.

acollida

admès per l’IEC. Acolliment, rebuda, acollença, recepció: Li van fer una bona rebuda, una rebuda entusiasta. Fer un bon acolliment. Fer un acolliment fred. Un llibre que ha tingut un bon acolliment.

acudir

És incorrecte amb el sentit de "anar a demanar un ajut, una informació a algú". Cal dir recórrer: En moments de necessitat, recorria sempre al seu pare.
* adelantar
Avançar, anticipar.

adjudicar-se

És incorrecte amb el significat de guanyar, obtenir, conquerir (una victòria, un trofeu).

adjunt

L’ús amb valor adverbial és incorrecte: *adjunt us trametem els documents. Hem de dir: us trametem els documents adjunts a la carta, perquè és adjectiu i ha de concordar amb el substantiu: us trameto, adjunta, la carta/ us trameto, adjunt, el document.

adjuntar

Fer que (una persona o una cosa) vagi o estigui adjunta a una altra. Em plau adjuntar-vos a aquesta carta una fotocòpia/ Em plau adjuntar a aquesta carta una fotocòpia/ Em plau enviar-vos adjunta a aquesta carta una fotocòpia.

afamat

Afamat vol dir "famolenc, que té gana". És un castellanisme atorgar a aquest adjectiu el significat de famós: Un futbolista famós, una pel·lícula famosa.

afectar

És un verb transitiu. Per tant, duu complement directe. Si el CD és un pronom, no serà mai li: Aquestes disposicions afectaran la nostra tasca. Això no l’afecta gens (no pas: * Això no li afecta gens).
* afelpar, afelpat Apelfar. Apelfat, pelfut. Establir-se, fixar-se, fixar la residència, posar casa, arrelar-se, posar arrels: Es va establir a Calaceit, la capital cultural de la Franja de Ponent.
agafar -> * agafar de nou
Venir de nou: Em ve de nou, tornar a treballar. Que no ho sabies? Sembla que et vingui de nou. Em va atrapar al jaç. Em va trobar desprevingut.  
agafar -> * agafar per
Agafar la dèria de, venir les ganes (o la dèria) de: Ara ha agafat la dèria de cantar (no pas *li ha agafat per cantar).  
* agobiar
Aclaparar, afeixugar, doblegar: Aclaparat per les adversitats. Els impostos ens dobleguen ben bé. agraciat
No té el sentit de "guardonat" o "premiat" sinó simplement de "graciós" o "ple de gràcia".  
així -> * així que
Expressió incorrecta amb valor de conseqüència. En aquest cas s’ha de substituir per de manera que, o marcar una pausa (coma, punt i coma) seguida de doncs o per tant: Ho havien anunciat per ràdio, de manera que / ; per tant, ja ho sabia molta gent (no pas *així que ja ho sabia molta gent). 
alçada -> * a aquestes alçades
A hores d’ara, en aquest punt, en aquesta època, en aquests moments: A hores d’ara encara no ens han dit res. 

* alçar-se amb la victòria
Ahir la USAP va guanyar el Tolosa a Barcelona (o va vèncer, va tombar, va superar, va triomfar sobre, va obtenir la victòria, es va imposar). Millor que va "alçar-se amb la victòria". 

algun -> * algun que altre
Alguns, uns quants, no molts: Aquell coixí tenia alguns forats.

Podria haver fet algun gol més (o uns quants, algun gol o altre; no algun que altre gol més) -CI-.
Se sent algun xiulet (o se senten uns quants xiulets, de tant en tant; no s'escolta algun que altre xiulet).
Em vénen a veure de tant en tant (no alguna que altra vegada).

* alguns pocs

És prohibit a tot arreu, excepte en alguns països d'Amèrica (o en uns quants, en qualque país, en qualcuns; millor que en alguns pocs) -Temps-.

* allà per  Arriba al Matarranya cap a l'any 1915 (o pels volts de l'any 1915, allà a l'any 1915, si fa no fa l'any 1915, devia ser l'any 1915; no pas allà pel 1915) -Temps-.

* allà tu! (o allà ell!)

A -Aquell parell es piquen les cartes. B -Si ho fan, pitjor per ells!, perquè hauran de jugar sols (o ja s'ho faran!, per ells faran!, ja s'adobaran!, va per ells!, del seu pa faran sopes; no allà ells!).
C-Volen anar voluntaris a la guerra. D -Pitjor per ells! (o ja s'ho faran, per ells serà!; no allà ells!)
Fes el que vulguis, si vols anar sense jaqueta! (o tu mateix!; no allà tu!)
Que tothom faci el que vulgui! (o el que li sembli, el que tingui per convenient, allà al fons del sac trobaran les engrunes; no allà cadascú amb la seva consciència!) 

* allargar diners 

Li devien donar cèntims, per subornar-lo (o regalar, amollar). No allargar calés, diners.

* als (+ nombre) + anys

Va morir a 54 anys (o a l'edat de 54 anys, quan tenia 54 anys; no als 54 anys).
A vuit anys, en Jofre ja coneixia... (o quan tenia vuit anys, a l'edat de; no als vuit anys).
nota: En català no posem l'article davant els numerals, en general, però sí davant l'adjectiu. Ex.: Moltes felicitats a tots tres.

 * als penals, als punts

El Sarroca perd per penals (o a la tanda de penals; no als penals). Va guanyar per punts (o per pocs punts, per 2, 3, 4... punts; no als punts)

alternativa No té el significat de partit, recurs, opció, possibilitat.  

* altra cosa és que

Això no és correcte, una altra cosa és si tenien permís per fer-ho (o és molt diferent si, és un altra cosa si; no altra cosa és que). 

* amb (+ nombre) anys

A deu anys encara no havia pogut anar a l’escola (o quan tenia deu anys; no amb deu anys).
Quan només tenia cinc anys va... (no amb tant sols cinc anys).
* amb (+ nombre) cèntims

M'ha costat cinc euros i vint cèntims (no amb vint cèntims). 

* amb alegria
No es pot pas gastar de qualsevol manera (o de manera irresponsable, sense mirar prim; no amb alegria).
nota: 'Alegria', en català, no vol dir imprudència o despreocupació. 

* amb autoritat Hem guanyat sense gaires dificultats (o de manera clara, brillantment, clarament, sense córrer gaire, sense suar gaire; millor que amb autoritat)

* amb diferència

De medicina, aquest és el diccionari més ben fet, de bon tros (o des de tots els punts de vista; és millor que els altres, és el més ben fet de tots; millor que amb diferència).
És el millor lloc de tots (o supera tots els altres, és la flor, és el rovell de l'ou, és un paradís; millor que amb diferencia)  

* amb el cul a l'aire

Han deixat el primer ministre amb un pam de nas -han votat que no a l’estatut- (o l'han frustrat, l'han mocat, l'han desairat; ha quedat retratat, ha quedat en evidència; no l'han deixat amb el cul a l’aire; no l'han deixat amb el cul a l’aire).
L'escola pública queda desatesa (o abandonada, desemparada, amb la canya sense peix, amb un pam de nas; no queda amb el cul a l’aire) 

* amb el que duia posat

Se'n van anar a viure a l'estranger amb les mans al cap (o amb la roba a l'esquena, amb el cul arremangat, sense res; ha posat la clau sota la porta i se n'ha anat; no amb el que duia posat) -TV3-.
Quan es va casar, va arribar a cals sogres amb les mans al cap (o sense res; no amb el que duia posat). 

* amb el seu pa s'ho mengin

Diuen que no hi volen participar, ja s'ho faran (o ja s'espavilaran, bon profit els faci, que facen el que vulguin; no amb el seu pa s'ho mengin). 

* amb ganes

Molt i molt. |
intensament, abundantment, a dojo, sembla que en té ganes, a bots i barrals, fer-se'n un tip, a gavadals, fora mida, en gran manera, de valent, sobre manera, espantosament, amb força, amb fúria, amb ímpetu, (ploure a braçats, a doll, amb tota l'anima, amb motiu Val) |
Plou a bots i barrals (o a dojo, de valent, amb força, a gavadals, es fa un tip de ploure; millor que amb ganes).
Fa molta calor (o fa xafogor, fa calor fora mida, fa una calor espantosa; millor que fa calor amb ganes).
Plorava a llàgrima viva el dia de l'enterrament (o plorava com una Magdalena, -s'esclatava de plorar, s'esclafia de plorar -Mall-; millor que amb ganes).
El públic es va fer un tip de xiular (o va xiular molt, xiulava fort, amb fúria, amb ímpetu; millor que va xiular amb ganes).   

* amb la mà al cor

T'ho dic amb el cor a la mà (o amb el cor a la boca, sincerament, de cor, de tot cor, amb la mà al pit; millor que amb la mà al cor). 

* amb la que està caient

 Amb l'aigua que baixa, no s'haurien de fer tantes obres (o tal com van les coses, amb aquest panorama; no amb la que està caient).    

* amb les mans a la massa

Els hi han enxampat (o els han trobats in fraganti, els han agafat vius, els han atrapats, els han trobats amb sa fusta en ses mans -Mall-, els han agafats amb les mans al calaix; millor que han estat sorpresos amb les mans a la massa).  

* amb lo (+ adverbi) que

Tan bé que estic aquí i ara me n'he d'anar! (o estic de primera i ara..; millor que amb lo bé que estic, amb el bé que estic).
Tan contenta que estava en aquella feina i es va acabar aviat (no amb lo contenta que). 

* amb menys de (i amb més de)

Hi havia nens de menys de set anys (no amb menys de set anys).
Donen una medalla a les persones de més de 80 anys (no amb més de).
nota: Vegeu també “amb (+ nombre) anys”.  

* amb més pena que glòria

El conjunt ha tingut una actuació discreta (o mediocre, fluixa, vulgar, grisa, anodina, adotzenada; no ha destacat, han fet el que han pogut, la seva actuació pot passar, ha estat de pa sucat amb oli; millor que han actuat amb més pena que glòria).   

* amb mida (fer les coses

Tu camines massa. Tot s’ha de fer amb seny (o amb mesura, amb prudència; no amb mida).

* amb o sense

Ells ho diuen, amb raó o sense (o tinguin raó o no; no amb o sense raó, amb raó o sense ella).

Ho volem comprar, amb diners o sense (no amb o sense diners).
A -Quan trigues a pujar a Sant Martí? -a un ciclista- B -Dopat o sense dopar? (no amb o sense?)
nota: Els dos primers exemples són copiats de l'Albert Jané. 

* amb pèls i senyals

Ens va explicar l'excursió fil per randa (o detall per detall, punt per punt, amb tots els detalls, minuciosament, amb tots els ets i uts, per menut, detalladament, al peu de la lletra, punt per agulla, amb tots els pèls i senyals; millor que amb pèls i senyals) 

* amb respecte a

Pel que fa a la compra de la màquina, ja en tornarem a parlar (o en relació amb, respecte a la compra, quant a, pel que es refereix a; no amb respecte a). Les temperatures han pujat en comparació amb ahir (o comparat amb ahir, en vist ahir, respecte a ahir; no amb respecte a ahir).
Puja l'avantatge que porta respecte al corredor occità (o comparat amb, en vist el, pel que fa al; no amb respecte a).

 * amb tal que (o amb tal de que)

Si cal, em faig del Terrassa, amb la condició que el Sabadell no guanyi (o sempre que el, si això ha de servir per evitar que el, si el Sabadell no ha de guanyar; no amb tal que).

* amb tota sort de

Ho comentarà amb tota mena de detalls (o amb tots els detalls, amb tots els ets i uts; no amb tota sort de detalls).
* amb totes les de la llei

Va guanyar tal com Déu mana (o tal com cal, amb tots els ets i uts, clarament; no amb totes les de la llei).
Li ha posat el colze amb tota la mala llet (o de ple, ben fort, intencionadament, amb tot l'esment del món -Val-; no amb totes les de).

* amb una mà a davant i l’altra a darrere

Els emigrants arribaven molt pobres (o amb una mà a cada ou, amb les mans al cap, amb la camisa a l'esquena, amb la casa a sobre, pelats con una rata, amb les mans buides, amb la roba a l'esquena; millor que amb una mà a davant i l’altra a darrere, amb una mà al davant i l’altra al darrere).  

anar a (+ infinitiu)

Anar té fonamentalment el significat de moviment cap al lloc on no és qui parla: La senyora va a missa; Els nins han anat a la fira; Vaig a veure qui hi ha al menjador.

Aquest significat es conserva en frases verbals formades per anar a + infinitiu: És hora d'anar a dormir; Anirem a caçar tords; Hem anat a veure la catedral. Anem a veure una exposició (on anar té els sentit propi de moviment, desplaçament). Anàvem a votar cada vegada que... Anaven a pujar quan els van telefonar. Ara et venia a veure. La nena, quan veu l'avi, de seguida se n'hi va. Quan sento sardanes, el cor se me n'hi va.

Anar a + infinitiu en general no serveix per a expressar futur (Va a fer fred demà*) ni intencions (Saps que anem a casar-nos?*).
Anar a + infinitiu no vol dir 'ara faré tal cosa'. No són correctes frases com aquestes:
Anem a fer classe * (podem dir: ara farem classe, de seguida farem classe)
Anem a veure si ho entenem * (podem dir: vegem si ho entenem, vejam si, ara mirarem d'entendre-ho).
Vaig a dir-te una cosa * (podem dir: et diré una cosa, et vull dir una cosa, t'haig de dir una cosa).
Anem a veure si l'equip pot remuntar * (podem dir: vegem si l'equip pot remuntar, ara mirarem de remuntar).
Anem a recordar els premis que hi ha * (podem dir: recordem els premis que hi ha, tornem a dir, repetim).

Per influència del castellà ir a + infinitiu, hi ha qui usa la frase anar a + infinitiu sense significat de moviment, sinó de començament o imminència de l'acció; per exemple: El sol ja va a pondre's.
S 'ha d'evitar el castellanisme dient: El sol ja se'n va a la posta o ja es vol pondre.

En present d'indicatiu s'aconsella de substituir per ara a + futur.

Ara anem a preparar l'expedició. Cal dir Ara prepararem l'expedició.
Ara vaig a explicar-te una anècdota. Cal dir Ara t'explicaré una anècdota.
Em vaig a posar a jugar. Cal dir Ara jugaré.
Vaig a fer-ho com sempre. Cal dir Ho faré com sempre.
Vaig a pujar. Cal dir Ara pujo, o He de pujar.
Ara va a començar el concurs. Cal dir Ara començarà el concurs.
X ha desmentit que vagi a ser el substitut de Z. Cal dir X ha desmentit que sigui el substitut de Z.
La Universitat de València va a complir cinc segles. Cal dir La Universitat de València complirà cinc segles.
Vaig a disparar. Cal dir Dispararé.
Anem a pintar la casa aviat. Cal dir Pintarem la casa aviat.
Anem a veure els dos gols del Valença. Cal dir Ara veurem els dos gols del Valença.
Ja van a ser quarts de set. Cal dir Aviat seran..., falta poc per...
Aviat vaig a deixar l'empresa. Cal dir Aviat deixaré l'empresa.
Què vas a fer? Cal dir Què faràs? 

Aquesta mena de frases es consideren bones, sobretot, quan es refereixen al passat.
Ara t'anava a demanar la clau.
El noi, que anava a fer 18 anys...
Ho anava a dir però m'hi vaig repensar.
Què anaves a dir?

És incorrecte l'ús de anar a + infinitiu amb el valor de futur possible o condicional, en frases com aquestes: No sé quan vaig a quedar lliure de deutes; Ens anam a divertir molt. La solució correcta és usar el futur simple: No sé quan quedaré lliure de deutes, Ens divertirem molt.
Els ecologistes estaven convençuts que la majoria no els anava a votar. Cal dir Els ecologistes estaven convençuts que la majoria no els votaria.
No és segur que els tres observadors vagin a ser alliberats. Cal dir No és segur que els tres observadors siguin alliberats.  

Davant d'infinitiu introduït per la preposició a, s’usa anar a + infinitiu quan l’acció indicada per aquell infinitiu és quelcom d'inconvenient. 

La pedra va anar a rompre un vidre. 

Ara ha anat a desaprofitar aquesta oportunitat.

Tenia pressa i m’he anat a distreure. 

També s'usa anar a + infinitiu per indicar que una cosa ocorre, malgrat que hom procuri que no passi. |

Tant a poc a poc que vaig i encara he anat a caure.
Tants melons bons que hi ha i he anat a trobar l’únic dolent que hi havia.
nota: Per a fer aquesta entrada ens hem basat en diferents gramàtiques, particularment en la Gramàtica catalana, de Francesc de B. Moll. 

* anar a bufetada neta

Ahir al camp de futbol anaven a garrotada seca (o a cops de puny, a patacades, a bufetades; no a bufetada neta).

* anar a la grenya (o estar a la grenya)

Es van barallar per ben poca cosa (o van anar a la pinya; no van anar a la grenya).
En Romà continua anant a la brega amb l'Octavi (o està a mata-degolla, no pot veure, té topades amb, té tírria a; no amb la grenya amb l'Octavi).

* anar a la recerca i captura de
La majoria de la gent va a la crida i cerca de qualsevol curset de trenta hores, per tal d'obtenir un quart de punt més per a les oposicions (o a la cerca de, vol aconseguir de la manera que sigui, cerca desesperadament; no que va a la recerca i captura de).

* anar a la seva bola

La Roser és a caminar sola, ella sempre va al seu aire (o va a la seva idea, va a les seves, fa la seva, fa el que vol, no s'escolta ningú, va al seu caigut -Val-; no va a la seva bola).

* anar a les mil meravelles

La reunió va anar com una seda (o divinament, de collons, meravellosament, a meravella; va ser formidable, magnífica; va anar d'allò més bé, molt bé, excel·lentment; va anar a boca què vols, cor què desitges; no va anar a les mil meravelles).

* anar a majors

Faran un decret perquè aquest problema no vagi a més (o no empitjori, no es faci més gran; no no vagi a majors).

* anar a millor

Les coses han anat més bé (o millor, han millorat, s'han esmenat, s'ha guanyat, hem progressat, han anat per bé, ens hem refet, hem alçat el cap; no han anat a millor).

* anar a per (o sortir)
Si vols passaré a buscar unes sabates (o vindré a cercar; no tornaré a per unes sabates).
Sortirem a caçar bolets (o a collir, a cercar; no a per bolets).
Et passaré a buscar havent dinat (no aniré a per tu).
Després de la lliga, ara la copa (o ara hem de mirar de guanyar la copa; no ara a per la copa).
Arribem als 5.000 socis! (o apunta't i arribem als 5.000!, ja acabem de ser 5.000!, cap als 5.000!; no a pels 5.000!).
Atenguem una altra petició (o anem per una altra; no anem a per un).
Els tres jugadors van per la pilota (o lluiten per; no van a per).
Han anat per guanyar-los (o han volgut guanyar-los; no han anat a per ells).
Si em vénen a cercar, ja no em trobaran (o a caçar, a buscar, si em volen agafar; no si vénen a per mi).
Quan va passar la llebre se li va tirar a sobre (o al damunt; no es va llençar a per ella).

* anar a pic

La fàbrica on jo treballava se'n va anar al cel (o va anar a mal borràs, se'n va anar a l'aigua, se'n va anar a can Pistraus, se'n va anar a fons, s'enfonsà, s'ensorrà, se'n va anar en orris, va tancar, se'n va anar al clot -Val-; no se'n va anar a pico, a pic)
nota: Trobem 'anar a pic' en el sentit d'enfonsar-se un vaixell en alguns diccionaris. Pensem que d'aquesta acció és millor dir-ne 'afonar-se', 'anar cap a fons' o 'enfonsar-se'.

* anar a pitjor

Les coses van cada dia més malament (o pitjor; no van a pitjor).
Ho fem amb l'afany que la llengua no empitjori (o no vagi més malament, no es degradi més, no tombi per mal, no s'agreugi, no vagi pitjor; no no vagi a pitjor).

* anar a rastres

Fem tot el que ens diuen els americans (o depenem de, ens dominen, anem a remolc de; no anem a rastres dels americans).
De jove sempre havia de fer tot el que deia el meu pare (o el meu pare em tenia el peu al coll, no em deixava respirar, anava a remolc de, em tenia sotmès; no anava a rastres de).
No vull pas viure dominat per la jove (o dependre de, anar manat per, fer el que mani, estar dominat per; no anar a rastres de -vull viure sol-).

* anar a tomar vent

El negoci se n'anirà a fer punyetes (o en orris, fracassarà, se n'anirà a mamar -Val-; no se n'anirà a tomar vent).
Vés a fer punyetes! (o a passejar diaris, a cagar!, a mamar!; no vés a tomar vent!).

* anar a una

Els hospitals s'han unit per anar tots alhora (o tots a l'una, per fer força conjuntament, per anar units, per anar plegats; no per anar a una).

* anar a veure què

Hi ha bombers a la plaça i vaig a veure què passa (o vaig a veure el què, vaig a veure què hi ha; millor que vaig a veure què, -Ca-).

* anar al tanto

Vés amb compte a no caure (o vigila de no, mira de no, vés alerta a; no vés al tanto a no caure).
Ei! (o ep!, ull viu!, vigila!, alerta!, estigues a l'aguait!; no al tanto!).

* anar amb

Jo estic d'acord amb tu (o penso com tu, sóc del teu parer; millor que jo vaig amb tu).
A -De quin equip ets? B -Del Sabadell (millor que A -Amb qui vas? B -Vaig amb el Sabadell.
nota: Sí que pensem que és correcte “Jo vaig amb el teu equip”, o sia, jugo al teu equip, amb tu.

* anar 'apretat' de temps

Anem molt justos de temps (o tenim poc temps, ens queda poc temps; no anem 'apretats' de temps).

* anar 'atrancat'

Anava molt clavat, el ciclista, a la pujada (o ofegat, barrat -Val-, no podia més; no atrancat)

* anar 'atrassat' de

He hagut d'anar a l'hospital amb el meu pare i vaig endarrerit de son (o vaig malament de; no vaig atrassat de).

* anar ben fardat

On vas tan ben vestit? (o tan mudat; millor que ben fardat).

* anar compinxats (o estar)
Han vingut tots dos -o tots tres- a presentar la reclamació (o junts, plegats; no han vingut compinxats).
En Colau està d'acord amb en Guiu; de segur que han fet l'estafada plegats (o va en combinació amb, va avingut amb; van junts, van plegats; no va compinxat amb).

* anar d'un 'canto' de duro

Ha anat de ben poc que el porter no l'atura (o ha anat d'un badall de grill, d'un no res, d'una mica, d'un pèl; no d'un 'canto' de duro)

* anar d'un pal (i: de quin pal vas?)

Us donarem un disc, perquè conegueu la nostra música i ens contracteu (o perquè sapigueu com toquem, perquè veieu el nostre estil; no perquè conegueu de quin pal anem).
A què et dediques, ara? (o què fas?, com et guanyes la vida?, on la fas?; no de quin pal vas?

* anar d'un 'tris'

Hem estat a punt de perdre el partit (o ha anat d'un pèl que no perdem el partit; no ha anat d'un tris que no perdem el partit, hem estat d'un 'tris' de)

* anar de (+ adjectiu)

S'ha de ser humil: aquests tan llestos acaben de racó -ningú no els vol- (no s'ha d'anar d'humil).
Ara fas de 'botiguer que es queixa' (millor que ara vas de) -TV3-.
...amb un protagonista que feia de dur, però que no ho era tant (o que feia el paper de dur, que representava el paper de; millor que que anava de) -Avui-.
Ara es fa passar per demòcrata (o fa de, fa el paper de, fa veure que és, presumeix de; millor que ara va de demòcrata).
Fan molt el savi (o són uns setciències, són prepotents, són orgullosos, sempre volen tenir raó; millor que van molt de savis per la vida).

* anar de camí

Ja ens porten el gasoil (o el gasoil ja és en camí, ja han enviat el gasoil, el gasoil ja ve cap aquí; no ja va de camí, ja està de camí).
nota: Vegeu també 'de camí'.
* anar de cap
Se m'acumulen treballs i vaig una mica de bòlit (o de cul, de cucurilla, de capoll; no de cap).

* anar de capa caiguda

El turisme va de cap per avall (o va malament, decau, va de mal borràs, va davall caient, va baixant; no va de capa caiguda).
L'estiu ja dóna el baix (o ja afluixa, va de baixa, perd força, minva, decau; no va de capa caiguda, està de capa caiguda).
No se'n parla tant, d'en Miquel -un cantant- (o no té tant d'èxit, no té tant de nom; no va de capa caiguda).

* anar de farra (o de parranda)

Aquest vespre anem de gresca (o sortim, anem de festa, a fer tabola, a fer barrila, anem a fer borina; no de farra, de parranda).

* anar de mal en pitjor
Les coses van cada cop més malament (o van cada cop pitjor, van com més va, pitjor; s’agreugen; van de mal borràs, tomben per mal; millor que van de mal en pitjor).
Aquest malalt empitjora (o va més malament, s'agreuja; millor que va de mal en pitjor, van de mal a pitjor).
nota: Aquest calc del castellà es diu molt a Barcelona. El trobem en alguns diccionaris, però pensem que no ens fa gaire falta.
* anar de matins (i de tardes, de nits)

Al juny treballem només al matí (o al dematí; no anem de matins).
Treballem al torn de la tarda (no anem de tardes).
* anar de menys a més

L'equip ha progressat (o ha anat a més, ha millorar, ha pujar, ha guanyat, s'ha adobat, ha alçat el cap, s'ha refet; millor que ha anat de menys a més)

* anar de paquet

Anava amb moto i a darrere (o al seient de darrere, d'acompanyant; millor que de paquet).
* anar de passeig (o sortir)

Cada vespre sortim a passeig (no de passeig).
Amb el bon temps la gent va a passeig (o surt, va a fer un volt, va a fer una passejada;

no va de passeig).

* anar de perles

Ens ha anat de primera, guanyar aquest partit (o de collons, al moll de l'os, com l'anell al dit, ens ha vingut bé; no ens ha anat de perles, ens ha vingut de perles).

A -Com estàs? B -Divinament (o de primera, d'allò més bé, de collons; molt bé, no de perles).
animositat  
Castellanisme innecessari admès pel DIEC. Malícia, mania, aversió, mala intenció.

* annexe
Annex. El plural és annexos, annexes.

anomenar / nomenar

Anomenar és "esmentar algú o alguna cosa pel seu nom".
Nomenar és "designar algú per a un càrrec, una funció": L’han nomenat consellera. Anomenar algú en una conversa.

any -> aquest any

Locució castellanitzant difosa per cert periòdic catanyol de Barcelona (la política del qual és evitar qualsevol mot català que no s’assembli gaire al corresponent en espanyol) per tal d’evitar l’adverbi català enguany: Enguany ha fet 70 anys dels fets del 6 d’Octubre (millor que: Aquest any...). Enguany no plou gens.

aparentar / aparençar

El significat de aparentar "tenir l’aspecte (de certa cosa, de certa edat, etc): Aquesta nena aparenta cinc anys.
Aparentar és incorrecte amb el significat de "simular, voler fer creure (el que no és)" i s’ha de substituir per aparençar: Aparençava tenir una gran bondat ( i no pas *aparentava una gran bondat).
També és incorrecte amb el significat de "fer veure, fingir, simular, figurar": Feia veure que treballava (no pas *aparentava treballar). Ell figurà que no el veia (no pas *Ell va aparentar que no el veia).
No té el significat de "fer-se veure, cridar l’atenció": Els agradava molt de fer-se veure (no pas *els agradava molt aparentar).
 * aplaçar
Ajornar, allongar, diferir, atardar, perllongar, recular, remetre: L’execució del projecte s’ha perllongat molt. Van haver de recular la data de la celebració. El promès atardava deliberadament el casament. Remetre una cosa a la discreció d’algú.  
* apretar
Pitjar, tocar, prémer, picar (un timbre, una tecla); estrènyer (entre els braços, la mà, el cinturó); arrencar a córrer, cargolar, collar, clavar (en un restaurant, en una botiga); atacar (un equip); picar (el sol); ofegar, intensificar-se, aclaparar (la calor).
* apretat
Igualat, ajustat, atapeït, estret: Un resultat igualat / ajustat. Una agenda d’activitats força atapeïda. Just de temps. Un nus estret.

aprofitar

Quan té el significat de "emprar útilment, utilitzar" és transitiu i no pot prescindir del complement directe en casos com: Mentre esmorza ho aprofita per a llegir el diari.

apujar / pujar

Apujar no s’ha de confondre amb pujar. Apujar és "fer que (un preu, un sou, etc) sigui més alt". Pujar és "anar de baix a dalt, d’un punt a un altre de situat en un nivell més alt": Apujar els impostos, les tarifes postals. Apujar la calefacció. Pujar a dalt d’una muntanya. Pujar a cavall. Pujar al terrat.

aquí -> d’aquí

No és correcte en sentit causal: *d’aquí es dedueix que la documentació no era correcta. Cal substituir-lo per expressions com ara: per això, d’això, per aquest motiu.
* arraigar
Arrelar, agafar, prendre, implantar. 
arrel -> * arrel de
Arran de, per, a/per causa de, amb motiu de, gràcies a, per culpa de: Van localitzar els
diners arran de la detenció del lladre. 
arribar -> * arribar a més
Anar lluny, anar endavant socialment, pujar.

assenyalar / senyalar

Assenyalar és "mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal (algú o alguna cosa". Senyalar és "fer o posar un senyal en una cosa". Assenyalar és sinònim, segons el context, de remarcar, fer veure, mostrar, indicar.  
* aterroritzar
Terroritzar, aterrir.  
* atravessar
Travessar.

atropellar

No té significat figurat. En aquest cas farem servir: trepitjar, conculcar (un dret) o abusar de, excedir-se amb, extralimitar-se amb.
* atur
Traducció del substantiu espanyol "paro". Encara que el DIEC l'admet, en català correcte seria desocupació. L'índex de desocupació ha baixat darrerament.
* aupar 
Enlairar, enaltir, magnificar, exalçar.
* averiguar 
Desentrellar, esbrinar, escatir, inquirir, indagar, saber, descobrir: Difícilment podran
esbrinar qui ho ha fet: els indicis són molt vagues. Encara no han pogut escatir qui és el
lladre.
avui -> * avui per avui
Ara com ara, ara per ara.