F

Catalans, no llegiu "El món"!

Acabem l'any amb una notícia trista. Hem de declarar el diari digital "El món" indigne de ser considerat un diari català. És més perillós que els diaris espanyols. És un llop amb pell d'ovella. La befa que fan de la nostra llengua no té límits. Es veu ben clar que pensen en espanyol i en fan la traducció "catalana". I això fa molt més mal que no pas si escriguessin en espanyol. La gent que no té especials coneixements del català es deixa influenciar pel que veu escrit i d'aquesta manera va engolint espanyolades a dojo.
D'aquest bloc estant ja no farem més el seguiment de les seves barbaritats. Havíem pensat que, a còpia d'assenyalar-les, faríem que escrivissin una mica millor. Ben al contrari, sembla que se'n fotin. Ho fan expressament.
Catalans, no llegiu "El món"!

X

                                                            — X
* xabacà
Xaró, vulgar, groller.
* xabola
Barraca, cabanya, cabana.
* xabolisme
Barraquisme.
* xalat
Sonat, guillat, tocat, beneit / enamorat, boig per: Està boig per una noia.
* xaleco
Armilla
* xanxullo
1. Tripijoc, martingala, negoci brut, manifasseria: Els polítics espanyols fan moltes martingales.
2. Ganga, sort, bon negoci: No és cap ganga ser president d’una mesa electoral.
* xapa
Incorrecte en el sentit de "tap d'ampolla". Cal dir tap d'ampolla, tap corona o senzillament tap..
* xapar -> xapat a l'antiga
Fet o pastat a l'antiga.
* xapurrejar
Xampurrejar.
* xapussa
Nyap, bunyol, esguerro, potineria, adob provisional, barroeria: Els qui van venir a pintar a casa van fer una potineria. Farem un adob provisional per fer anar el programa de moment (a l’ordinador). Facin algun adob per sortir del pas.
* xapusser
Matusser, potiner.
* xasco
Miquel, rebuf, refús.
* xinxar
Molestar, empipar, fer la guitza, fer la llesca, fer la tinyeta, fer la punyeta, emprenyar.

* xinxar-se
Fer-se fotre: No em va voler escoltar, doncs ara que es faci fotre!
* xiringuito
Guingueta, quiosquet: Un quiosquet de begudes a la platja.
* xistar
Piular, obrir la boca: No ha piulat en tota la tarda.
xistar -> * sense xistar
Sense dir ni piu, sense dir res, sense badar boca, sense dir ni ase ni bèstia.
* xivar
Xerrar, espiar, delatar, acusar.
* xivato
Espieta, xerraire, delator.
* xorrada
Poca-soltada, bestiesa, bajanada, ximpleria.
* xorrejar
Rajar, regalimar, regalar: Aquesta camisa regalima.
* xulo
Trempat, graciós / Presumit, fatxenda / bufó, vistós, xamós / Pinxo, perdonavides /
Desvergonyit, poca-vergonya / Macarró.

* xunga
Broma, gresca.
* xupada
Pipada (de fum) / Xuclada, xarrup, xarrupada (de líquid).
* xupar
Llepar: llepar un caramel / Xuclar, xarrupar / Xuclar: aquest paper xucla l'aigua / Pipar:
pipar un cigar / Menjar-se: els advocats se li mengen els diners / llepar-se: llepar-se els
dits / mamar-se: mamar-se el dit

* xupeton
Xuclet, xuclada.
xurro
Nyap, bunyol: Hom diu que les novel·les en espanyol de la Maria de la Pau Janer són un nyap.
* xuxeria, xuxes
Galindaina, bagatel·la, fotesa, llepolia.

V,W

                                                             — V,W
vacil·lar
No té el significat de presumir, gallejar, faronejar, fer el merda, fer ostentació de, fer
burla, acollonir.

* vagància
Ganduleria, mandra, peresa, gossera.
* valiós valiosa
Valuós, estimable, important, preuat.
* valla
Tanca, tancat, cleda, paret, reixa, barrera: Han retirat les tanques dels camps de futbol.
* varis vàries
Alguns, uns quants, diversos, diferents, un cert nombre de: Ho he sentit dir unes quantes
vegades
(no pas *vàries vegades).
vegada -> * una i una altra vegada
Una vegada i una altra.
vegada -> una vegada per totes
Una locució sinònima és una vegada per sempre.
* venider
Venidor.
ventilar
Ventilar és "fer circular l’aire per un lloc tancat". No té sentit figurat. En aquest cas cal
substituir-lo per dir, esbombar, divulgar, propalar, publicar, fer saber, comentar,
escampar: Cal esbombar els casos de corrupció del govern anterior
(no pas *ventilar els
casos de corrupció
).
* verossímil
Versemblant.
* verossimilitud
Versemblança.
* versus
Contra.
vessant
L’IEC admet el gènere femení per a vessant amb el significat de "aspecte, punt de vista".
Tradicionalment hem fet servir el masculí: Els dos vessants d’un mateix problema (millor
que: Les dues vessants d’un mateix problema).
* virgueria
Filigrana, delicadesa, meravella, exquisidesa, obra mestra: És una escultura ben bonica:
has fet una obra mestra. Faig filigranes amb la pilota
(no pas *virgueries amb la pilota).
* viruta
Encenall, floc.
vista -> * fer la vista grossa
Passar bou per bèstia grossa, fer els ulls grossos, fer com qui no hi veu.
* vivenda
Estrangerisme popularitzat per TV3 i promogut pel seu llibre d'estil, que substituirem, segons el context, pels mots genuïns catalans estatge, habitatge, pis: Per resoldre el problema de l’accés dels joves a l’habitatge, els socialistes espanyols proposen de fer pisos de 30 m2 (no pas *accés a la vivenda, ni tampoc *vivendes de 30 m2).
vistiplau
És un substantiu i va sense guionets: amb el vistiplau del president. Si va al final d’un
document per introduir la signatura del càrrec que en dóna conformitat, escriurem vist i plau.
web
Substantiu masculí. Hem de dir: lloc web, el web del Parlament de Catalunya. Però quan fa
funcions adjectives, com pàgina web, concorda amb el femení encara que elidim el
substantiu: la web per pàgina web.

U

                                                            — U
ubicar
Trobar-se, situar: El monument és situat a la plaça (no pas *està ubicat a la plaça)
* ubicu ubícua
Ubic, ubiqua.
ull -> * en un obrir i tancar d'ulls
En un tancar i obrir d'ulls, en un dir ai, en un instant, en un girar d'ulls, en un batre d'ulls,
en un tres i no res.

últim -> * per últim
Per fi, en fi, a l'últim, finalment, per acabar, al capdavall.
últim -> * estar a les últimes
Estar a les acaballes.
últim -> * a últims de
A la fi de, a final de, a les acaballes de, a les darreries de.
últim -> * a l'última
A l'última moda.
* unànim
Unànime.
* uniformitzar
Uniformar, fer uniforme.
urgir
Urgir vol dir ésser urgent, córrer pressa.
És incorrecte amb el sentit de instar, apressar: El parlament instà el govern perquè...

T

                                                        — T
tacany
Castellanisme admès per l’IEC. Gasiu, garrepa, mesquí, avar, del puny estret.
tal -> * què tal?
1. Què: Què te n'ha semblat del pis? (no pas *Què tal t'ha semblat el pis)
2. Com va això?, com anem?
* taladrar
Trepar, foradar, perforar, barrinar: Ens ha costat molt de perforar la paret amb aquesta
broca.

* taladradora, taladre
Perforadora, maquina de foradar, trepant.
* talant
Tarannà, natural, caràcter, disposició: Diuen que el president espanyol té un nou tarannà;
però no te’n refiïs gaire de la gent de l’altiplà ibèric.

* tamany
Mida, grandària, format, dimensió, format, grandor, grossària, grossor, gran: De quin gran
ha de ser? Dos dipòsits de la mateixa grandor. La grandària d’una sala. Una escultura a
mida natural.

* tambalejar
Trontollar, balancejar, ballar: Cada cop que mous aquest moble el fas trontollar.
tant -> en tant que
En tant que vol dir "en la mesura que": Treballarà en tant que la salut li ho permetrà. Però
no és sinònim de com a, en qualitat de: Va intervenir-hi com a afectat (no pas: * en tant
que afectat
). Hi parlaré en qualitat de soci (no pas: * en tant que soci).
* tarta
Pastís, coca.
temps -> * portar temps
És incorrecte l’ús del verb portar per a introduir expressions de temps. En són formes
correctes equivalents, d’acord amb el context, fer, ser, passar, transcórrer, trigar: Fa deu
anys que estudio Dret
(no pas *porto 10 anys estudiant Dret). Eren al minut 44 (no pas
*portaven 44 minuts de joc
). Ha trigat tres anys a veure’l (no pas *Portava tres anys
sense veure’l
).
* texte
Text. El plural és textos.
terra -> * caure al terra
Les coses, quan cauen, cauen a terra, no pas *cauen al terra.
teta
Castellanisme admès per l’IEC. Mamella, pit, popa.
* timar
Robar, engalipar, ensarronar, estafar, engalipar, esquilar, penjar la llufa, fotre, clavar-la.
tirar
1. Arriar: Un carro arriat per dos cavalls (no pas: *tirat per dos cavalls). 
2. Donar: Les pomes enguany van donades (no pas: *van tirades [de preu]). 
3. Engegar: Ho van engegar tot pel precipici (no pas: *tirar pel precipici). 
4. Estirar: Estira fort! (no pas: *Tira fort!).
5. Etzibar: Li va etzibar un cop de roc (no pas: *Li va tirar una pedra).
6. Fotre: Li van fotre els mobles al carrer (no pas: *Li van tirar els mobles al carrer).
7. Fotre a mar, fotre a la bassa: Això ja ho pots fotre a la bassa, que no val res (no pas:
*ja ho pots tirar
). 
8. Llançar: Llançar una fletxa (no pas: *tirar una fletxa).
9. Llençar: Llenceu els papers a la paperera (no pas: *tireu els papers).
* tirat tirada
Barat, regalat, molt barat, molt bé de preu, a un preu rebentat, a bon preu, a baix preu, a
cap preu: Ens van vendre el cotxe a molt bon preu.

* tonteria
Baboiada, bagatel·la, bajanada, bajania, bajocada, beneiteria, beneitura, bertranada,
blederia, capbuidada, carallada, collonada, idiotesa, magallada, peguesa, totxesa,
ximpleria, ximplesa.

* tonto tonta
Ximple, babau, tòtil, tanoca.
* tormenta
Tempesta, temporal, tempestat.
* traïcionar
Trair.
treballar * treballar dur
Treballar de valent, pencar.
trencar -> * trencar-se el pit
Fotre’s de, riure’s de: El Madrid perd Samuel i a Barcelona tothom se’n fot perquè el seu
substitut serà Pavón
(no pas *es trenca el pit).
* trepar
Enfilar-se, grimpar: Aquesta herba s’ha enfilat molt. En Pere ha grimpat a l’empresa.
treure
No s’ha de fer servir en lloc de privar o impedir, amb el significat d’"ésser obstacle": Això
no priva que se senti ofesa
(no pas *Això no treu que se senti ofesa).
trinar -> * estar algú que trina
Treure foc pels queixals, estar rabiós.
* tumbona
Gandula. Una cadira plegable amb el seient de roba i les potes articulades en forma d'aspa
és una gandula, no pas una *tumbona.

* tunda
Tonyina, allisada, fart de llenya, estomacada, gec d’hòsties.

El Món, un diari vergonyós! A la llista negra!

Hi podem veure aquest títol: Zidane: "Hem de sortir al Camp Nou 'amb el cul apretat'"
Apretat, senyors d'aquest diari vergonyós? Apretat? A la notícia hi teniu 4 comentaris, i tots denuncien el fet que feu malbé la llengua. Per tant, un cop més a la llista negra!

El verb "quedar", còpia de l'espanyol

El lingüista Gabriel Bibiloni dedica un article a aquesta qüestió al seu bloc, sota el títol de «Quedar», una mostra de la «llengua còpia».
Per als qui us faci mandra de llegir l'article sencer, tot i que us el recomano, vet aquí un petit resum:
L'ús del verb «quedar», espanyol, ha pujat de manera alarmant i «els sinònims restar o romandre, clarament més genuïns, han estat massacrats els darrers trenta anys pels qui controlen la llengua dels mitjans de comunicació principals.»
L'autor ens suggereix de substituir aquest verb per restar o romandre, sempre que es pugui. Però hi haurà molts casos en què «quedar» ha adquirit d'altres significats i aleshores hem de tenir una mica d'inventiva per trobar-hi solucions alternatives. Vegem-ne alguns casos:

1. Restar
Queden quatre panets
Resten quatre panets
Ens queden dues hores per a acabar
Ens resten dues hores per a acabar
Aquesta part ha quedat sense pintar
Aquesta part ha restat sense pintar
Queda un mes per a acabar el curs
Resta un mes per a acabar el curs
2. Romandre
El president anà a l’exili i els ministres quedaren al país
El president anà a l’exili i els ministres romangueren al país
3. Resultat
El llibre ha quedat perfecte
El llibre ha sortit perfecte
4. Comportament
El ministre ha quedat molt malament
El ministre ha fet molt mala impressió
Ha quedat com un porc
S’ha comportat com un porc
Quedarem en ridícul
Farem el ridícul
5. Caure
Aquesta camisa no et queda gens bé
Aquesta camisa no et cau gens bé
6. Estar situat
Per on queda el bar?
On és el bar? / Per on cau el bar?
7. Acordar de reunir-se amb algú
He quedat amb en Joan
M’he de veure/reunir amb en Joan
Tinc un apuntament amb en Joan
Millor que quedem per a dissabte
Millor que ens vegem dissabte
8. Acabar
Aquell projecte ha quedat en res
Aquell projecte ha acabat en no res
9. Acordar
Havíem quedat que això no és correcte
Havíem convingut que això no és correcte
En què quedam?
Què acordam?
10. Per mi no quedarà
Jo faré tot el que pugui
No quedarà per falta de voluntaris
Els voluntaris no seran cap problema
11. Ús pronominal (permanència)
No us quedeu al marge
No resteu al marge
El dia de les eleccions es van quedar a casa
El dia de les eleccions van restar a casa / van romandre a casa / van estar a casa
12. Ús pronominal (esdevenir)
Va quedar-se cec
Va tornar cec
13. Ús pronominal (retenir)
Quedau-vos el llibre / amb el llibre
Guardau el llibre / El llibre pot ser vostre
14. Ús pronominal (preferir)
Em quedo amb la proposta de na Maria
M’estim(o) més la proposta de na Maria
15. Ús pronominal (burlar-se)
No et quedis amb mi [familiar]
No et fotis de mi
 

NacióDigital arrenca, però no diu què

En aquest article NacióDigital ens diu que "arrenca", però no diu què. Per si de cas fossin les cebes, jo ja fa temps que les vaig arrencar. Si fos una altra cosa, senyal que es mereixen figurar altre cop a la llista negra. Cap allà de pet, doncs!
Més avall veiem i lamentem que escriuen això: quantes més hores dedicades... En comptes de la frase correcta com més hores dedicades..., tal com indicàvem en aquesta entrada.
Una altra raó per figurar a la llista negra.

El món no deixa la llista negra: escriu sense pronoms

En un article d'El món llegim tot això de més avall.
Quina és la llengua de l'articulista? Català no ho és pas. On s'ha vist escriure sense pronoms? Per això ja hi ha l'espanyol, home! Si ho volen corregir, bé. Sinó aniran a la llista negra altre cop. QUINA VERGONYA!

s'atorguen 3 a cadascun? SE N'ATORGUEN
el guanyador s'emporta tot? S'HO EMPORTA TOT
dels quals Hillary necessitaria guanyar 54? EN NECESSITARIA
Trump necessita guanyar 106? EN NECESSITA
La victòria està? La victòria ÉS (o es troba)

No n'han fet cas? A la llista negra de pet!

Res i gens

Mirem aquest exemple. "No hem passejat gens i per això no hem vist res".
- Gens fa referència a l'acció del verb (passejar, intransitiu) i
- Res fa referència al complement directe del verb "veure", com si diguéssim "no hem vist cap cosa".

Ja veiem que, encara que en castellà s'hi posa la mateixa paraula: "nada", en català, "res" i "gens" no són pas intercanviables. No podem pas dir: "No hem passejat res i per això no hem vist gens"
El DIEC diu que "res" és un pronom i "gens" és un adverbi:
El DIEC ens diu:
 RES
1 pron. Cap cosa. No m'ha donat res. -Què t'ha dit? -Res.
2 pron. no res a) Negació de tota cosa, cosa nul·la. Déu creà el món de no res.
1 pron. En frases condicionals i interrogatives, alguna cosa. Si saps res de nou, digues-m'ho. Vaig al bar; que vols res?
2 com aquell qui res [o com si res]
3 no haver-hi res a fer No haver-hi cap solució.

 GENS
1 adv. Quantitat o intensitat mí­nima, no existint realment, sinó imaginada per a fer-la objecte d'una negació, exclusió, interrogació, suposició. No té gens de paciència. Aquests papers, si fa gens de vent, se'ls emportarà . No és gens eixerit. Si fos gens intel·ligent, ja ho hauria comprès.
2 adv. No gens. -No et fa mal la ferida? -Gens, no me'n fa gens.
3 Gens ni mica No gens.

 Amb un verb intransitiu (sense complement directe) només hi pot anar el "gens". Per exemple: "El motor no funciona gens". "Gens" fa referència al verb. Ja veiem que no es pot dir "el motor no funciona res" perquè no hi ha complement directe.
    Anàlogament la frase amb el verb intransitiu "caminar" es pot fer només amb "gens" i no pas amb "res". Podem dir: "En Joan no ha caminat gens" ("gens" referit al verb) però no "En Joan no ha caminat res" perquè no hi ha complement directe al qual es referiria el "res".
    En canvi les frases: "En Josep no menja res" , "res" fa referència a "cap cosa" (complement directe) i "En Josep no menja gens", "gens" fa referència al verb "menjar". "Gens" és un adverbi.
    Suposem que en Joan despatxa en una botiga. Si diem: "En Joan no pesa mai res", volem dir que tot ho ven sense fer servir les balances. Si diem: "En Joan no pesa gens", entenem que deu ser petit i prim.
    En la frase: "En Josep no diu res", "res" = "cap paraula", ("res" fa referència al complement del verb "dir" que és transitiu) però si volem dir el mateix amb el verb "enraonar" que és intransitiu direm: "En Josep no enraona gens". ("gens" fa referència al verb).

Amunt i avall, a dalt i a baix

Si diem: "Tiro una pilota amunt o avall" amb amunt i avall indiquem el sentit del moviment, però si diem: "Tiro una pilota a dalt o a baix", llavors amb "a dalt" o "a baix" indiquem la destinació de la pilota que tirem.
    En castellà només tenen les paraules arriba i abajo que tant indiquen el sentit com la destinació. Si volen insistir en el sentit llavors diuen "hacia arriba" i "hacia abajo". Potser és per això que, a vegades, nosaltres també diem "cap amunt" i "cap avall" que sembla, però, ben correcte, a més de poder dir, "cap a dalt" i "cap a baix".
    Posem-hi dos exemples més per tal de refermar la diferència entre el sentit del moviment (amunt i avall) i la destinació (a dalt i a baix):
"Posa-ho més avall fins que toqui a baix". La paraula enlaire podem considerar-la un sinònim exacte d'amunt en els exemples considerats.
    A vegades, amunt i avall canvien una mica el sentit en expressions com ara: "Tot el dia vaig amunt i avall" que vol dir "d'un costat a l'altre", però sense pujar ni baixar. Això no és pas estrany al català. Ben sovint sentim que un de Barcelona "puja (ve) a Figueres" o un de Figueres "baixa (va) a Barcelona" encara que tot sigui a peu pla.

Com més aviat millor

"Com" sembla un adverbi de mode però, en el cas que tenim ara, correspon al castellà "cuanto". ("Cuanto antes mejor"). Això ens fa semblar que és de quantitat. En català no es diu pas: "Quant (o quan) més aviat millor" o "Quant (o quan) abans millor" o "El més aviat possible" L'única forma catalana és: "Com més aviat millor", encara que també s'accepta "al més aviat possible". Pel que fa a aquesta segona forma d'expressió, hem de dir que cal escriure-la tal com ho hem fet i no pas com hem vist escrit a més d'un diari: "el més aviat possible".
        Tenim moltes frases amb el "com" en què aquesta paraula no indica mode sinó quantitat. Per exemple: "Com més li diguis pitjor", "Com més dormo més son tinc".

    Hi ha expressions populars:
"Com més serem més riurem". "Com més grossos més talossos". "Com més li diguis pitjor". "Com més en té més en vol".

    Hem sentit moltes vegades comentaris sobre aquest tema, dient que si és quantitat, en comptes del com hi hauria d'haver el quant com en castellà que hi posa el cuanto. "Cuantos más mejor". I sembla que tinguin raó, emperò no és pas així. En català tenim la nostra manera de dir les coses i no s'ha pas de traduir del castellà.
    L'Alcover-Moll ens ho diu amb gran claredat:
    "El com introdueix frases de proporcionalitat, seguit d'adverbis com ara més, pus, menys o d'adjectius comparatius". Hi posa exemples com aquest: "Com més va, més negra nit, per tot cel trona i llampega". (Verdaguer, Idillis).

    A favor nostre farem notar que l'anglès i l'alemany, en això, fan ben igual que el català. Recordem les expressions "How much ?" i "How many?", en què "How = com" també sembla modal però el que fa és preguntar la quantitat perquè va seguit del "much (molt)" o del "many (molts)". Anàlogament en alemany: "Wie viele" i "Wie viel" que és "How many" i "How much": "wie = how = com", "viele = many = molts", "viel = much = molt".
    Recordem també: "as much" i "as many" que ens permetrien uns comentaris semblants. ("as" = "com", "much" = "molt", "many" = "molts").
    Els anglesos a vegades van per altres camins i no hi posen el how. Mirem aquesta dita popular anglesa per animar a estudiar: "The more you learn the more you earn" . En català hi hem de posar el "com": "Com més aprens més diners guanyes".

Res i mai

    L'adverbi "res" no sempre es correspon al nada castellà.
A vegades, el res no té sentit negatiu. Per exemple:
   "Si veus res de sospitós avisa'm",
   "Si vols res ja saps el meu telèfon".
Ja veiem que en aquestes frases caldria traduir el "res" per "algo" i que, en català, seria mal dit: "Si veus algo" o "Si vols algo". Frases que sentim tan sovint. Si de cas, podríem dir: "Si veus o si vols alguna cosa".      

    Si diem: "No vull res", llavors ja veiem que es correspon perfectament al castellà: "No quiero nada".
La paraula "res" en llatí vol dir "cosa". Per això, si volem fer una negació, cal posar-hi el "no". Així si preguntem "Has vist res?" si és que no, caldrà contestar: "No, no res".

    Una cosa semblant passa amb l'adverbi "mai". No sempre és una negació que es correspongui al castellà "nunca". A vegades té sentit positiu i vol dir "alguna vegada". Per exemple:
     "Si mai vens a casa, t'ensenyaré aquell llibre". (Com si diguessis: "Si alguna vegada vens a casa").
     Perquè sigui negatiu, hi posarem el no: "Mai no havia vist un llibre tan gruixut".

     "Si mai vas a França, hauràs de saber francès", "Si no hi vas mai no caldrà".

    Si, en una mateixa frase hi posem tots dos adverbis, podríem dir, per exemple:
"Si mai vols res, truca'm". (No "Si mai vols algo"). Ja veiem que no podem pas traduir al castellà, dient: "Si nunca quieres nada, llámame". Volent dir "si alguna vegada vols alguna cosa, crida'm.

    Més exemples en què remarquem amb el "no" el sentit negatiu del "mai": "En Joan mai no vindrà" o bé, "Mai no havia vist un pinetell tan gros".

A terra i el terra

    L'expressió "a terra" la podem considerar un adverbi de lloc. Així direm, per exemple: "Ha deixat la bossa allà a terra". Igualment l'expressió "per terra". Per exemple: "Li va caure tot "per terra"
    Més exemples: "La cortina toca "a terra" o arriba fins "a terra". És com si diguéssim "fins a baix de tot"
    És ben diferent quan diem "el terra", amb article, perquè, en aquest cas, terra s'agafa com a substantiu. Així direm: "El terra pot ser de rajol o de fusta" o bé "El terra encara era ben moll".

Més exemples: "No aixeca un pam de terra" (és molt petit o baixet). "L'he trobat a terra". "Aquest botó corria per terra". "Digues al nen que no s'arrossegui per terra"

    Ara ja veiem que seria mal dit, per exemple: "Ha tocat al terra" en comptes de: "Ha tocat a terra" o bé: "Arriba fins al terra" o "Li ha caigut tot pel terra", en comptes de: "Arriba fins a terra" o "Li ha caigut tot per terra".

    La causa d'aquests errors està en què el castellà a tot arreu hi posaria "el suelo" amb l'article 'el'. El castellà no distingeix l'aspecte d'adverbi i el de substantiu.

    No cal comentar els casos de "la terra" com a planeta o "la terra" de conreu. També diem "Catalunya és la nostra terra". Aquí ja ho diem tot sempre correctament.

    També ha de ser ben correcte dir "el terra de la lluna" o "aterrar a la lluna", perquè, aquí "terra" i "aterrar" són paraules, que han tingut un origen però que es poden generalitzar. L'Albert Jané (AVUI 15.06.09) ens en posa exemples ben clars d'aquestes paraules com ara: espardenyes que no són d'espart, armaris sense armes, marejar-se lluny del mar, etc. També es diu embarcar en un avió.

NacióDigital escriu en espanyol: a la llista negra!

En una entrevista a en Raimon llegim la paraula rabieta. Evidentment escriuen en espanyol i no ho han volgut traduir en català, rabiola. La seva supèrbia els perd. A la llista negra!

En una nova sobre la Montse Venturós, alcaldessa de Berga, llegim:  El jutge amenaça l'alcaldessa de Berga amb presó si segueix desobeint. Això era al títol. Al subtítol veiem: ...seguirà obeint el mandat...
Com que han estat advertits i, amés a més, no és pas el primer cop que fan la mateixa errada, a la llista negra!

S


                                                         — S
* saborejar
Assaborir, gustar, paladejar: Assaborir la bellesa d’un paisatge. Menja distret, sense gustar
el que menja
(no pas *Menja distret, sense saborejar el que menja).
sacsejada -> * sacsejada sísmica
Sisme i l’adjectiu sísmic, que en deriva, provenen del verb grec sieiein, que significa
sacsejar. Per tant, una *sacsejada sísmica és una sacsejada que sacseja. Per no fer aquest
pleonasme, podem fer servir terratrèmol, que té el mateix significat. Si parlem de les ones
successives que caracteritzen el fenomen, direm: la primera sacsejada, les diverses
sacsejades
, sense afegir l’adjectiu. També podem parlar de fenomen sísmic, ones
sísmiques, desastre sísmic
, i també d’una sacsejada tel·lúrica.
* sacudir
Ataconar, atupar, batzegar, dardar, esbatre, espolsar, sacsejar, somoure, sotragar, trontollar.
* saldar
Acabar, cloure, haver-hi: L’atac a l’ambaixada es va acabar amb la mort de dos policies(no pas *es va saldar amb la mort...).
semblar -> * sembla ser
Sembla que, segons que sembla, pel que sembla, sembla, segons es veu, segons que es
veu, aparentment.

sempre -> * sempre i quan
Sempre que, si no pas. Hi anirem demà, sempre que no plogui. Hi anirem demà si no plou
(
no pas *sempre i quan no plogui).
sentar -> * sentar (o caure) malament
Un vestit, un adorn escau o no escau (no pas *cau malament ni *senta malament).
senyal
Senyal és un substantiu de gènere masculí: És un bon senyal (no pas *una bona senyal).
senyalar / assenyalar
Senyalar és "fer un senyal en alguna cosa". Assenyalar és "mostrar o designar amb el dit o
fent qualsevol altre senyal (algú o alguna cosa): Assenyaleu amb una creu el sistema de
pagament escollit (
no pas *Senyaleu amb una creu...).
ser -> * a no ser que
Si doncs no, llevat que, tret que, fora que: Això no li ho perdonaré si doncs no em dóna
complida explicació. No en sabrà res, llevat que tu li ho diguis. Hi anirem, llevat que plogui.

ser -> * sigui com sigui
Sigui com vulgui, tant si és una cosa com si és l’altra, de totes passades.
* sesgat sesgada
Deformat, tendenciós, parcial: La Brunete mediàtica ofereix una informació molt
tendenciosa envers el nostre país.

* sinèrgia
Sinergia: Una sinergia és una acció combinada de diferents òrgans, moviments, etc., per a
acomplir una funció.

sobre
És incorrecte amb valor temporal de caràcter aproximatiu. Les expressions correctes
equivalents són cap a, pels volts de, pels voltants de: El tren arribarà pels volts de les nou
(
no pas *El tren arribarà sobre les nou).
sol sola -> * a soles
Sol, sols, tot sol, tots sols.
* solapar
Encobrir, ocultar, dissimular.
* solapat solapada
Que obra amb ocultació, dissimulat, sorneguer.

solitari -> * en solitari
Les expressions correctes equivalents són sol, sola, tot sol, tota sola, pel seu compte,
individual
: Va arribar sol a la meta (no pas *va arribar en solitari). Va enregistrar un disc
tot sol
(no pas *va enregistrar un disc en solitari).
* soliviantar
Exasperar, irritar, indignar / rebel·lar-se, alçar-se.

solucionar
Neologisme aparegut al segle XX, que no ha de fer oblidar el sinònim resoldre.
* solventar
Resoldre, trobar la solució.
* sordera
Sordària, sordesa.
* sorprendent sorprendentment
Sorprenent, sorprenentment.
* sortir-se
Sortir: L'autocar ha sortit de la carretera (no pas *s'ha sortit de la carretera). El riu va
sortir de mare (
no pas *es va sortir de mare). Sortir de la qüestió (no pas *sortir-se de la
qüestió).

* sublevar
Insurreccionar, revoltar, sollevar, remoure.
* sublevar-se
Aixecar-se, alçar-se, arremorar-se, avalotar-se, insurgir-se.
* sublevat sublevada
Insurgent, revolucionari, conspirador, facciós, sediciós, revoltat, conjurat.
* subsanar
Esmenar, superar: Hem d’esmenar aquesta equivocació (no pas *subsanar aquesta
equivocació). No sé si podràs superar una dificultat tan gran.

* sotasignant
Sotasignat -ada, infrascrit -a.
* staff
Directius, equip directiu, junta directiva, direcció.
suposar
L’IEC ha donat a aquest verb el significat estrangeritzant de "ser conseqüència d’alguna
cosa". Les alternatives a aquest significat són implicar, comportar, significar, representar:
Les riuades representen una gran pèrdua (millor que: suposen una gran pèrdua).

"El món" a la llista negra!

El món ens regala una altra mostra de catanyol. Hi llegim això: ...167 individus, sense que fins ara s'hagi pogut identificar a cap d'ells. Quina diferència hi ha amb ...167 individuos, sin que hasta ahora se haya podido identificar a ninguno de ellos? Calcat! Fins i tot la preposició "a" (espanyola) davant de "cap d'ells" (còpia de l'espanyol).
Frase correcta: ...167 individus, i fins ara no se n'ha pogut identificar cap.
Au, a la llista negra!

Dimarts i el dimarts

Si volem indicar quan farem o quan passarà una cosa i la resposta és un dia de la setmana, cal tenir present que si hi posem l'article al davant, el significat canvia.
Per exemple:
"Quin dia farem la classe d'anglès?" Si responem "dimarts", volem dir que només en farem una i que serà dimarts vinent. Si, en canvi, responem "el dimarts" llavors volem dir "cada dimarts". L'article al davant li dóna un sentit de cosa habitual. Tampoc no s'ha de dir, per exemple: "El diumenge, dia 20 de maig hi haurà sardanes", sinó "Diumenge, dia 20 de maig, hi haurà sardanes". Sense posar-hi l'article "El" perquè és un sol dia. Si per dir "sempre", féssim servir "tots els dies" seria un castellanisme: "todos los dias".
En català llavors, potser val més dir, "cada dia", com els anglesos: "every day" o els francesos: "chaque jour".

Recordem algunes maneres de dir més coses sobre dates. Són maneres que no hem de perdre perquè són les catalanes:

"Vindran dijous que ve no l'altre" que també podríem dir, "Vindran de dijous en vuit".

"La setmana entrant és festa". "L'any vinent començaré a estudiar a la universitat".

El castellà també ens va portar a dir "el pròxim dimarts" que després es va catalanitzar amb "el proper dimarts". La forma catalana de debò és però, "dimarts que ve" o "dimarts vinent". "En general, el català té tendència a posar l'adjectiu després del nom.

De fet, no cal dir vinent ni que ve ni proper ni pròxim. Si som diumenge i diem senzillament dimarts no ens podem confondre. Segons el temps verbal ja s'entendrà si parlem de dimarts vinent o passat.
Dimarts vindrà el meu germà o bé Dimarts va venir el meu germà no deixen cap dubte de quin dia parlem.

La castellanització del 1714 ençà


Mecanoscrit.cat a la llista negra cada dia!

A la sinopsi de Dies perduts llegim: i Helen, la seva nòvia,
Sense comentaris. Això ja és mala fe. A la llista negra!

Mecanoscrit.cat a la llista negra!

A Els seductors llegim: ...la seva filla amb el seu nòvio...
El corrector automàtic ja m'avisa: la paraula NO EXISTEIX. Ho saben prou bé i, tot i això continuen d'escampar barbarismes. A la llista negra, sense dubtar-ho ni un segon!

El món ja escriu en espanyol: a la llista negra!

El món diu avui: "...allau de reaccions a gairebé totes les esferes polítiques. Una de les més ingenioses ha estat..."
Ja parla espanyol, sense embuts. Doncs des d'aquí ho denunciarem sempre. A la llista negra!

Cap, gens, res... per negar volen el "no".


Dues negacions

Dues negacions equivalen, és cert, a una afirmació. Dit altrament, si en una oració coincideixen dos termes negatius, en resulta una frase de sentit positiu. L'exemple més significatiu, amb els recursos negatius de què disposa el nostres idioma, és una frase com Se'n va anar no sense haver-me saludat. Es a dir, havent-me saludat. Entren també en aquest joc els verbs de sentit negatiu o, si es vol, privatiu com són abstenir-se, deixar (de fer una cosa), estar-se'n, ometre, prescindir, cessar, excloure etc. Així, oracions com No es va estar de fer-ho, Enraonava sense deixar de fer-ho, Va deixar d'abstenir-se'n, volen dir totes elles, al capdavall, el mateix que ho feia o que ho va fer.

Com se sap, els mots cap, gens, res, mai, ningú, enlloc —i  encara algun altre— no tenen, pròpiament, valor negatiu. i per això, quan van col·locats després del verb, en oracions realment negatives, necessiten imprescindiblement el reforç de la negació no: No ve mai, No l'he vist enlloc, No ho sabia ningú. I quan aquests termes van situats davant del verb, si bé és usual de prescindir del reforç de la negació no, la normativa recomana insistentment de no fer-ho: Ningú no podia pensar una cosa semblant, Ho diu perquè mai no s'ha preocupat de mirar-ho, Res no li agradava tant com la seva companyia. L'acumulació de diversos d'aquests elements aparentment negatius, en nombre parell o imparell, no afecta la presència de la negació no: Ningú no m'ha dit mai res enlloc.

Però esdevé algun cop que algú, amb la preocupació d'observar fidelment aquesta prescripció normativa —de no ometre el terme negatiu no— , no s'adona que la frase conté ja la preposició sense, que, com hem dit conté també un terme negatiu o excloent.
Aleshores s'ha de prescindir rigorosament de la negació no. En frases com Ho han fet sense que ningú se n'adonés o Treballa tranquil sense que res el distregui, la introducció de no —"sense que ningú no se n'adonés, sense que res no el distregui"— hi és innecessària, artificiosa, i, sobretot, incorrecta.

ALBERT JANÉ (Article publicat a l'Avui el 22-1-1978)

Gens i cap. Gaire i gaires. Força i forces. Molt i molts

Quan ens pregunten si d'alguna cosa en queda, i hem de respondre fent servir un d'aquests adverbis, cal tenir present que en farem servir un o altre segons es tracti de quantitats que es donin en pes o volum (en aquest cas és singular) o que es faci en nombre d'unitats (que és plural). Per exemple:

a) -"Queda sucre?" (sucre és singular)
-"No en queda gens" o "No en queda gaire" o "En queda força" o "En queda molt".
b) -"Queden olives" (olives és plural)
-"No en queda cap" o "No en queden gaires" o "En queden forces o "En queden moltes.

Més exemples: "Has de menjar força pa". Aquí "força" vol dir "tant com puguis" . No s'ha de dir "molt" que seria el "mucho" castellà, "Veig que n'has deixat força". Aquí "força" vol dir "bastant". Coincideix amb el "bastante" castellà.
"Si beus gaire vi, faràs mala impressió". Aquí "gaire" vol dir "massa".
"Si te'n queden gaires es faran malbé". Aquí "gaires" vol dir "molts" o "bastants".
En bon català, si podem dir "gaire", "gaires", "força" o "forces", no direm mai "molt", "molta", "molts", "moltes", "bastant", "bastants" o "bastantes" que seria traduït del castellà .
A les comarques de Girona, es fa servir el substantiu "gota" com si fos l'adverbi "gens". Així diem: "No queda gota de pa", "No té gota de paciència". Fa pensar que s'agafa "gota" com una quantitat molt petita d'una cosa i que si no s'hi arriba és que no n'hi ha gens perquè més petit que una gota és 'res'.
A Elx també fan servir "gota", però juntament amb "gens": gens ni gota.
A les comarques de Lleida ho fan ben igual amb la paraula "molla" que és una engruna de pa.

D'aquí (a) tres dies

    La manera catalana de dir quan passarà una cosa en el futur és amb la forma "d'aquí (a)...".
Per exemple: "D'aquí a tres dies" anirem a Girona" o "d'aquí a un quart dinarem". Això vol dir "passats tres dies" o "passat un quart"
    Si, imitant el castellà, diguéssim "dintre de tres dies", hauríem d'entendre que l'anada a Girona seria a qualsevol moment d'aquests propers tres dies.

    L'única manera catalana nostra de dir-ho és: "d'aquí a...".

    Sí que podem dir: "En tres dies ja hi ha hagut quatre accidents". Volem dir a dins d'aquests tres dies que han passat.

    En anglès ho tenen molt bé. Per indicar "D'aquí a tres dies" diuen "In three days" i per indicar a qualsevol moment dels tres dies vinents, "Within three days".

    Afegim-hi aquí que una manera catalana de dir "dia sí dia no" ("every other day", in English) també és "dia per altre". En castellà sembla que no hi ha pas una manera popular de dir-ho. Han de dir "dies alterns", ("dias alternos"). 


Ja haureu observat que, al títol, hem posat la preposició "a" entre parèntesis. Això és a causa del treball del malaguanyat lingüista Joan Solà, posterior a la creació d'aquest article del web El boncatalà, que conclou que s'ha d'escriure sense la preposició que, de fet, no es pronuncia. Així direm D'aquí un quart, una hora, un dia, tres dies, una setmana... D'aquí (sense la "a").

Ahir, avui, anit, demà i l'endemà

Encara que, tan abans com ara, el dia sempre ha tingut 24 hores, quan es tracta de parlar-ne, ara no es fa pas com abans. El dia eren les hores de llum: matinada, matí, migdia, tarda i vespre i la nit quan no hi ha llum i la gent ha de ser a dormir.. El concepte de nit i de dia era com a la Bíblia quan diu, per exemple, en parlar del diluvi universal, que va ploure quaranta dies i quaranta nits. Aquí el dia no són totes 24 hores sinó només quan hi ha llum i la nit quan és fosc. 
I aquesta manera de concebre les coses té conseqüències a l'hora d'enraonar. Així, en català, no havíem dit mai: "ahir a la nit" i, molt menys, "Ahir per la nit" (aquesta darrera ja fa esgarrifar). Són maneres de dir completament castellanes i a més, una mica imprecises. Els castellans no tenen "vespre" en el parlar habitual. Tenen "al atardecer" però no el fan servir com nosaltres que diem o dèiem tan sovint ahir "al vespre", avui "al vespre", demà "al vespre", etc.
Nosaltres diem: "Ahir al vespre" i "Aquesta nit passada", segons el cas. Perquè "ahir" vol dir "el dia d'ahir" no la nit. Mai no hem de dir "Ahir a la nit" Amb això, l'anglès ens fa costat : no diuen pas: yesterday night sinó last night (aquesta nit passada) i, també com nosaltres, yesterday evening (ahir vespre o ahir al vespre) i tomorow evening (demà vespre o demà al vespre). Nosaltres diem "aquest vespre" i ells this evening, ben igual. Diferim en què nosaltres també podem dir "avui al vespre" i, en canvi, per ells és incorrecte today evening. Només poden dir "this evening". Qui fa servir de forma habitual, en castellà "ayer al atardecer?". Ningú. Sempre diuen "ayer por la noche" o "ayer noche". Diuen "noche" allà on nosaltres diem "vespre" i els anglesos "evening".
El castellà no té "vespre". Cal parlar també de demà passat i d'abans d'ahir. Mai no hem de dir "passat demà" que seria castellà. Fa molts anys, diuen que gairebé per tot arreu dels Països Catalans, es deia "despús-ahir" en comptes d'"abans d'ahir". És clar que després d'ahir és "avui" i no "abans d'ahir". Però si tothom ho deia així, ja s'entenien. En aquest cas, potser, rebobinaven al revés. Actualment potser és difícil de sentir-ho.
L'Alcover-Moll ens fa saber que "despús-ahir" era una expressió utilitzada per tot arreu. El DIEC també la recull: 'DIEC'
Des del País Valencià em diuen que "despús-ahir" encara es diu. També diuen "l'endespús-demà" (d'aquí tres dies) i "l'endespús ahir" (fa tres dies). I "enguany passat" per l'any passat. Són usos tradicionals heretats que se senten cada volta menys.
Des de Perpinyà m'envien aquest comentari: "Despús-ahir (amb accent sobre la U) és (era) molt més estès del que dius. Només una falsa presumpció de castellanisme l'ha anat bandejant. També hi ha : dellà-ahir (Cerdanya, Ripollès, Garrotxa)" (jpgine 9.02.09)

Anit és un adverbi que es fa servir molt a Mallorca. Anit es diu per parlar de la nit d'ahir i de la nit d'avui. No hi ha cap problema: si el verb va en passat, és la nit d'ahir, si va en futur, la nit d'avui.
"En Joan va venir anit passada". "Na Joana arribarà anit".
Tots els diccionaris recullen anit, el DIEC i el DCVB per començar.
Del País Valencià em diuen que també s'usa "despús anit".

L'endemà: Una expressió que hem agafat del l'anglès i el castellà també ho ha fet, és l'expressió "el dia després", traduint servilment de l'anglès: the day after. Recordem que en anglès per "demà passat" diuen the day after tomorow, the next day, the following day. En català hem de dir "l'endemà" i en castellà jo diria que "el dia siguiente" mai "el dia després" o "después". També diem "L'endemà passat" i "L'endemà passat l'altre" per indicar els dies que segueixen a l'endemà. Nosaltres tenim aquesta paraula, "l'endemà", que no tenen ni l'anglès ni el castellà. Cal valorar-la i fer-la servir.

NacióDigital encara "porta" el temps al damunt: a la llista negra!

Ja havien sortit a la llista negra per això mateix. Ells semblen mesells. O cecs. O...
Aquesta és la d'avui: Margallo: «Portem junts des de 1476, i això no és abans-d'ahir». Vejam qui se'n cansarà primer: ells o nosaltres. A la llista negra!


NacióDigital: deuen ser "tontos"!

En aquest article http://www.naciodigital.cat/noticia/117680/agenjo/soc/unica/tonta/va/creure/9-n/havia/complir/llei, podem llegir aquest titular: 
Agenjo: «Sóc l'única tonta que va creure que el 9-N s'havia de complir la llei»
Una errada tan ostentativa no es pot deixar passar. més que més perquè han estat advertits, no han publicat ni tan sols l'advertiment ni les alternatives a l'espanyolada. N'havien rebut més de 20!
Per tant, a la llista negra de pet!

El diari "El món" no canvia: a la llista negra!

En aquest article el diari El món torna a donar mostres de prepotència i menyspreu envers la nostra llengua.
Diu el subtítol: dispara una dona? Què vol dir?
Precisament aquí hi va una preposició ("a" o "contra")! Allò que es dispara és l'arma, no pas la dona. Tret que vulguin dir que l'home va agafar la dona i la va fer sortir disparada. Per tant: Un home d'uns 60 anys dispara CONTRA/A una dona...
Com que no ho han rectificat (després d'haver estat avisats de l'errada), els lectors es faran un fart de riure i surten altre cop a la llista negra. Que no tenen corrector?

NacióDigital fa malbé la llengua cada dia: a la llista negra!

Avui, en aquest article trobem aquesta frase genial, per començar: Una parella alerta que porta més de 15 hores esperant a ser traslladats
 (Podem veure com la parella d'una noia que ha tingut una nena porta el sac amb les 15 hores a dins)

Quina és aquesta llengua? Els catalans no "portem" el temps. Ho fem més senzill: FA!
Una parella alerta que porta més de 15 hores esperant a ser traslladats? NO!
Una parella alerta que FA més de 15 hores QUE S'ESPERA QUE ELS traslladin!

Traducció d'altres errades al mateix article:
la parella d'una noia que ha tingut una nena? EL PARE D'UNA NENA! (M'ha costat d'entendre!)
que ens ubiquin en un altre lloc en breu? QUE ENS PORTIN AVIAT A UN ALTRE LLOC!
recent nascuts? NADONS!
ha tirat pilotes fora? HA FET L'ORNI! (Em pensava que ara parlaven d'un partit de futbol!)

Val més que tornin a escriure l'article. Aviat no s'hi entendrà res. Per tant, NacióDigital va a la llista negra!

El món no sap escriure català: a la llista negra!

Avui aquest diari es cobreix de merda: en un article hi ha tantes errades, que valdria més que el refessin tot. És aquest: http://elmon.cat/noticia/169454/margallo-rita-barbera-esta-molt-ferida-pero-no-fara-res-que-perjudiqui-al-partit-i-a-rajoy
Comencem amb el títol: ...perjudiqui al partit i a Rajoy.
Més enllà cometen la mateixa errada: que perjudiqui al partit o al líder 'popular'
I encara més avall: El PP honra als seus compromisos
Però n'hi ha de diferents: al que l'uneix una entranyable amistat 
I la més espanyola de totes:  Barberá es va baixar a Conca de l'AVE  Baixar-se!!!
 
El meu parer és que val més que tanquin el diari: fa befa de la nostra llengua. A la llista negra!

Mecanoscrit.cat diu que comparteix la llengua ESPANYOLA!

Quan us registreu a aquest web, rebreu aquest missatge: Qualsevol dubte o inconvenient que trobis, et demanem ens ho facis saber a info@mecanoscrit.cat
Ja comencem bé. Amb això, propi d'algú que pensa en espanyol, ja han ensenyat el llautó. No cal dir que els qui som catalans i pensem en la nostra llengua hauríem posat demanem que ens.

Però això seria poca cosa, comparat amb el que hem descobert a la sinopsi de la pel·lícula  La frontera final: Parlen de l'indi "Nube Roja"!
Tan malament es troba la nostra llengua, que no sabem com dir el nom d'aquest indi? Anem coixos de mots? Au, vinga! Això ja passa de mida!
I tenen la barra de posar que "comparteixen llengua" a la capçalera del seu web. És clar, s'han descuidat de dir quina, però en l'exemple que posem ja es veu ben clar: l'espanyola!
Per compartir la llengua espanyola, el web Mecanoscrit.cat tindrà un lloc permanent a la llista negra de webs anticatalanistes!

Mecanoscrit.cat entra a la llista negra altre cop

Darreres errades intencionades a les sinopsis de pel·lícules de Mecanoscrit.cat:

A El cavall torinès han descobert una nova capital alemanya: Berlí.

Star Trek: La nova generació – Temporada 5 – 5×21 La parella perfecta – The Perfect Mate continuen amb els seus tretze: ...el capità Picard trobi al seu amor...

A Un amic per a en Frank trobem  ...en Frank, qui té pèrdues de memòria... Aquesta errada suposo que no és tan malintencionada. Han sentit dir que qui és millor que que... Però no sempre és aixi. En aquest cas, allò correcte és que o el qual (més forçat). En aquest cas l'ús de qui fa pudor d'espanyol.

A Doraemon 2005 anime – Temporada 1 – 1×19 – La col·lecció de xapes! l'errada intencionada és ja al títol mateix, i es repeteix a la sinopsi: No com la seva, que és de xapes! La paraula xapa no és cap errada. Ho és voler fer entrar el clau per la cabota i dir-ne xapa del tap de les ampolles. Se'n pot dir tap d'ampolla o tap corona, mai això de xapa, que és un tros de metall, sinònim de planxa.

No cal dir que el web ha estat advertit de totes les errades i, com sempre, no les pensa esmenar. Per tant, a la llista negra!

La fal·làcia del llenguatge "no sexista"

Arran de la darrera espifiada --ens pensem que és intencionada-- del diari NacióDigital, volem insistir en el mal que fa a la llengua la política esquerrana i feminista del llenguatge anomenat "no sexista". La discriminació de la dona no ve pas de fer servir "home" a tot arreu, ni la discriminació de les gates --si n'hi hagués-- vindria de parlar dels "gats que hi ha pel carrer". Com que l'errada intencionada esmentada era l'ús de la paraula professorat (també sol anar acompanyada d'alumnat), comentarem el seu 'ús equivocat, segons el prestigiós lingüista i professor universitari Gabriel Bibiloni. En aquest article més complet, analitza tot el que té a veure amb allò que en podríem dir "discriminació de gènere". Aquí en reproduirem només el que té relació amb les paraules esmentades.

«Professorat» i «alumnat», castellanismes
A les llengües romàniques (i alguna altra com l'anglès) existeix una bona col·lecció de paraules formades amb un radical corresponent a un mot referent a un ofici, càrrec o dignitat i el sufix –at  (–at en francès, –ado o –ato en espanyol i portuguès, –ato en italià –ate en anglès). D'aquesta manera, les bases lèxiques marquès, rector, secretari, etc. produeixen les paraules marquesat, rectorat, secretariat i altres. El sufix –at procedeix dels sufixos llatins –atus i –atum, ja productius en aquella llengua (consulatus, magistratus), però la immensa majoria de les paraules que ara ens ocupen s'han format en alguna llengua moderna i després s'han difós per les altres, cosa que explica que el conjunt d'aquests mots sigui bàsicament el mateix en tots els idiomes, amb alguna mancança en els diccionaris catalans amb correspondència estricta amb la que hi ha en els diccionaris espanyols.
El significat bàsic d'aquestes paraules correspon a les nocions de funció, dignitat d'un càrrec o el fet mateix d'exercir aquest. És el que expressen les frases arribar al generalat, exercir l'almirallat, aconseguir un marquesat, continuar en el rectorat o aspirar a un lectorat. També, en el camp religiós, diaconat, presbiterat, episcopat, noviciat, pontificat, etc. Rectorat, triumvirat, secretariat, patronat o sindicat són també la mateixa institució relativa al rector, el secretari, el patró o patrons i el síndic o síndics (ordres del Rectorat). També per extensió semàntica alguns d'aquests mots es refereixen, a més, a un territori governat per una persona (califat, emirat, marquesat, priorat, sultanat, etc.) o per un sistema particular (protectorat), al temps que dura l'exercici d'aquest càrrec o govern i de vegades al lloc on s'exerceix (bisbat, rectorat). Encara hi ha algun altre significat que afecta qualque mot particular: un estat o comportament (anonimat, concubinat). Aquests són els significats d'aquestes paraules en totes les llengües.
Dues paraules mereixen comentari especial. Electorat en un principi significava la dignitat i el territori d'un príncep elector en el Sant Imperi. En temps moderns va significar el dret d'elecció (privar algú de l'electorat), i per metonímia va passar a significar en les diverses llengües el cos dels electors, entès com una institució col·lectiva. Un cas paral·lel, sorgit com el precedent en el segle XIX, és proletariat, classe proletària. Tanmateix, aquesta metonímia és un fenomen molt reduït entre les llengües europees i limitat pràcticament a les paraules referides. No hi ha un sufix pròpiament productiu de noms col·lectius.
L'espanyol és l'única llengua que dóna al mot professorat el significat de "conjunt de professors' (i el portuguès). En totes les altres (francès professorat, anglès professorate, italià professorato) té el mateix valor de generalat o almirallat (fa trenta anys que exercesc el professorat), i aquest és l'únic valor que en un català genuí hauria de tenir. Ben igual ocorre amb la paraula funcionariat, que, com en les llengües del nostre entorn, ha de significar només el càrrec i l'activitat del funcionari. Així mateix és només espanyol el nom col·lectiu empresariado, copiat també en català. Professorat, com a nom col·lectiu, va generar per paral·lelisme alumnat, una altra paraula en –at que no apareix a cap idioma llevat de l'espanyol, i ara també circula estudiantat, a imitació, naturalment i com sempre, dels usos castellans.
A més de castellanismes lamentables, aquests mots representen una fantàstica manera de desmanegar la llengua, com tots els recursos promoguts per la pruïja "no sexista". Imaginem que del conjunt de lectors d'un diari ens posam a dir-ne lectorat; del conjunt dels rectors de les universitats, rectorat; del conjunt dels ecònoms, economat; del conjunt dels interns, internat; del conjunt d'autors d'escrits anònims, anominat, i del conjunts de campions de la trencadissa lingüística, campionat. Desfem-nos, doncs, de les dependències i diguem i escriguem els professors, els alumnes i els estudiants, com fan —i sense cap problema— la immensa majoria dels europeus.

Nació Digital continua escrivint en catanyol. A la llista negra!

Nació Digital torna a entrar a la llista negra de mitjans que, amb supèrbia i menyspreu, no rectifiquen les seves errades. En aquesta ocasió, són del mateix articulista. Vegem-les:
Un subtítol d'una notícia del dia 5 de setembre diu: 
Creix la pressió en sectors mediàtics i polítics perquè el líder del PP es faci a un costat
Ja se'ls va advertir que era una traducció directa i literal de l'espanyol, i això vol dir que l'articulista, tot i haver "gaudit" de la famosa immersió lingüística, pensa en estranger i ho escriu així. Se'ls donaven diferents alternatives, en català: S'APARTI, o bé SURTI DEL MIG DEL PAS, o ES DECANTI. Han fet veure que no havien vist el comentari. Doncs aquí són, a la llista negra!
El dia 7, sota el títol Puigdemont: «Espanya ni hi és ni se l'espera», parlen del professorat. També varen ser advertits que això és una mostra del pretès llenguatge "no sexista", per no dir "dels professors", que seria el que caldria. Se'ls varen donar raons i explicacions del lingüista Gabriel Bibiloni i tot. Res a fer: ignorades. Això serà el tema d'una explicació ben extensa en una entrada vinent d'aquest bloc. De moment, Nació Digital torna a ser a la llista negra.

El món, altre cop a la llista negra per fer malbé la llengua

El dia 5/09 El món escriu en un titular: El PDC carrega contra ERC en motiu de la Diada.
Seria, no cal dir-ho, El PDC carrega contra ERC amb motiu de la Diada.
Com que aquesta errada ja va ser advertida no fa gaire, sense resposta per part del diari (ni tan sols no varen publicar el comentari), ben igual com ha passat en aquesta ocasió, tornem a posar aquest diari a la llista negra. S'ho mereixen, per orgullosos i per continuar fent malbé la llengua expressament.

Mecanoscrit.cat escriu en catanyol: a la llista negra!

Sinopsi d'El cas Farewell
Diuen: informació confidencial que no triga en arribar al president.
La preposició en és la que farien servir els espanyols. Nosaltres fem servir la preposició a. La frase correcta seria: informació confidencial que no triga a arribar al president.

Sinopsi d'En solitari
Escriuen: amagar al noi. Sense comentaris.

Sinopsi de Qui va matar en Bambi?
Han escrit: ...la manera de que...
I després:  segresten al seu pare
Són errades que no cal comentar perquè ja cansa. Sempre les mateixes i ells ignoren els avisos. Per tant, són errades amb tota la mala intenció. A la llista negra

Mecanoscrit.cat fa malbé la llengua: a la llista negra!

Les darreres errades --intencionades, que si no no s'explica-- del web Mecanoscrit.cat:
Sinopsi de la pel·lícula  Lluita de titans
Escriuen: ...mata a la seva dona i tanca el seu cadàver en un bagul, junt amb el nen.
L'us de la preposició a quan no toca ja fa pudor. Però ells... fot-li! 
Això de junt és nou, però put a espanyol. No cal dir que a un català li fa mal d'ulls, perquè nosaltres direm juntament.
Continuem, sempre a la sinopsi de la mateixa pel·lícula: ...fins una illa. Fins sense la a no és correcte. La frase seria: ...fins a una illa.

Sinopsi de la pel·lícula El talp
Escriuen: ...per a intentar descobrir al traïdor. Aquí hi ha una doble errada.
La primera és que per a no es pot aplicar en aquest cas, hauria de ser per. La raó: el verb intentar descobrir porta implícita una intenció. Sempre que sigui així, davant seu hi ha un per, no pas un per a. Som conscients que l'ús de per /per a és un dels punts més difícils de la llengua escrita. Per això, si hagués estat això sol, no posaríem el web a la llista negra. Però n'hi ha més, d'errades. Vejam la segona:
al traïdor és la de sempre: fer servir la a davant del complement directe d'un verb transitiu. No sabem perquè ho repetim, que ja cansa. Frase correcta: ...per intentar descobrir el traïdor.

Per tot això, Mecanoscrit.cat, que fa malbé la llengua expressament, fent befa de qui els vol orientar per tal que escriguin un xic millor, figura altre cop a la llista negra!

El món, cada dia a la llista negra per fer malbé la llengua

Avui escriuen: en motiu del Trofeu Joan Gamper. I, és clar, hauria de ser amb motiu del Trofeu Joan Gamper. Com que han estat advertits i ni publiquen el comentari ni esmenen l'errada, a la llista negra!

Mecanoscrit.cat escriu en catanyol: a la llista negra!

Les darreres errades a les sinopsis de pel·lícules

A La millor oferta diuen: 

...fins que coneix a la Claire. Aquesta a ja ha estat denunciada més d'un cop com a incorrecta, i ells continueu fent el sord.
Més avall llegim:  

que sofreix d’una estranya malaltia. "sofrir de" és una espanyolada, digne de qui tradueix sense escrúpols de Filmaffinity. En català diem PATEIX d'una estranya malaltia.

Dues errades a la sinopsi de "XP3D": 

Diu: Sense fer cas als advertiments obren un portal cap al mes allà.

Hauria de dir: Sense fer cas dels advertiments, obren un portal cap al més enllà

Ja sabien el que tocava fer i no ho varen fer. A la llista negra, doncs!

El món, a la llista negra altre cop

Aquest d'El món són mesells. Mirar de raonar-hi és picar ferro fred. Em penso que, encara que els ho digués l'acadèmic més eminent, ells continuarien sense reconèixer els seus errors i sense baixar del burro. Creant la seva pròpia llengua catanyola. Bé anem al titular del dia 6/08. Diuen:
Un home ha atacat aquesta tarda amb un matxet a dues policies. No donarem explicacions de per què la frase correcta hauria de ser Un home ha atacat aquesta tarda amb un matxet dues policies. Massa que ho hem fet. Es veu que els agrada de sortir a la llista negra. Doncs vinga! Ja hi són un altre cop.

Nació Digital continua fent malbé la llengua

Havíem fet que rectifiquessin diverses errades, ens n'havien fet cas. Però ara... sant tornem-hi. Ahir publicaven aquest titular:
El grup de soul porta des del 2009 sortint a tocar...
Evidentment, en català el temps no es porta. Una alternativa hauria estat Des del 2009, el grup de soul surt a tocar...
La construcció portar + temps no existeix en la nostra llengua. Nació Digital, doncs, continua menyspreant les nostres indicacions i fent malbé la llengua. A la llista negra!

El diari El món fa malbé la llengua: a la llista negra

El diari El món continua fent malbé la llengua, fent el sord a les correccions ben raonades i menyspreant a qui les indica. Avui diuen:  Darrere l'atemptat està un sirià... Ens ha semblat que era una espanyolada massa grossa per passar-la per alt, més que més perquè han estat advertits dos cops durant el dia d'avui i un tercer missatge no l'han ni publicat.
Aquest tercer comentari feia referència a haver escrit diverses habitatges. Fer servir habitatge en comptes de vivenda està molt bé, però els ha romàs la inèrcia de considerar que el lloc on vivim és femení, tal com fan els espanyols. Bé, si només hagués estat això, ho hauríem passat per alt, però aquell està en comptes d'un hi ha, que era escrit dues vegades dins del mateix article, no es podia deixar passar.
Per tot això, enviem el diari El món a la llista negra, encara un altre cop.

La ximpleria Benvolguts/benvolgudes...

El meu parer és que el masculí genèric és el resultat d'un llarg procés que parteix de la desaparició del gènere neutre del llatí i l'adaptació de les declinacions d'aquest idioma, que han donat paraules com ara "geni", que no té femení i que s'aplica indistintament a homes i dones, i altres com "autoritat" o "víctima", que són del gènere femení, però també les podem aplicar als homes. Per més que s'hi entestin alguns, l'ús de la forma genèrica no és un intent de perpetuar la discriminació de la dona, sinó un tret inherent a l'ADN de la llengua. I no exclou els éssers de sexe femení. L'afirmació que "els homes prehistòrics vivien en coves" no nega
l'existència de dones a la Prehistòria, de la mateixa manera que la queixa per "la invasió de gats" que pateixen els veïns d'alguns descampats inclou naturalment les gates.
El masculí genèric ha perdurat i perdurarà perquè respon al principi de l'economia del llenguatge, que ens porta a fer el que calgui per aconseguir la màxima comunicació amb el mínim esforç. Tot plegat fa que jo no penso utilitzar mai "Benvinguts/Benvingudes", "Valencians/Valencianes" o d'altres pèrdues de temps, per més que els polítics o, fins i tot, lingüistes, ens ho vulguin fregar pels morros a cada pas.
Una vegada, preocupat com estava jo per fer una petita intervenció oral davant del públic, vaig demanar el parer d'una dona que es va posar a riure. "Jo diria Bona nit a tothom", em va dir. De vegades ens posem pedres al fetge sense cap motiu.
Eminents lingüistes com ara la Carme Junyent són del mateix parer que jo. Vegeu-ne un parell d'articles, aquí o aquí.
L'Eugeni S. Reig, lingüista valencià, publicava ja fa anys aquest article que reprodueixo:

Valencians i valencianes
Publicat a El Punt. [edició del País Valencià], 04-01-09 
En la nostra llengua –i en moltes altres llengües també– el gènere gramatical masculí és el gènere no marcat, és a dir, és el gènere que s’usa per a denominar persones o animals, independentment que el seu sexe siga masculí o femení. Si dic “he menjat arròs amb conill”, l’arròs igual pot haver estat guisat amb un conill que amb una conilla. Si dic “a mi m’agraden més els gossos que els gats” vull dir que m’agraden més els animals de l’espècie Canis familiaris que els de l’espècie Felis catus, independentment que siguen mascles o femelles. El gènere gramatical femení, quan s’aplica a persones o animals, sí que s’empra només per als individus de sexe femení. Si dic “a mi m’agraden més les gosses que les gates” queda claríssim que parle només d’animals de sexe femení
Actualment s’ha posat de moda dir coses com ara “valencians i valencianes”. Diuen que això és “políticament correcte”, expressió que no sé què significa. El que sí que sé és que això és “gramaticalment incorrecte”. La gent associa “gènere gramatical masculí” amb “sexe masculí”, cosa que és totalment falsa. Una cosa són els gèneres gramaticals i una altra cosa ben diferent el sexe de les persones o dels animals. La gent confon els dos conceptes i per això parlen de “violència de gènere” quan haurien de parlar de “violència de sexe” per a expressar la idea que els hòmens actuen violentament contra les dones. Jo, quan sent això de “violència de gènere” sempre se m’acut que el gènere epicé ataca de manera bestial el gènere ambigu.
En fi, espere que puguem continuar dient tothom per a referir-nos a totes les persones, siguen mascles o femelles, i no aparega cap il·luminat que ens diga que cal dir tothom i totadon.

Mecanoscrit.cat sempre a la llista negra

Més errades a les sinopsis de Mecanoscrit.cat

A LA XIRGU: amb l’excusa de que hi ha. Ha de dir, evidentment, amb l’excusa que hi ha

A Barcelona, Abans que el temps ho esborri: Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX. Hauria de ser Barcelona del final del segle XIX i del començament del XX.

A La meva noia és una extraterrestre: s'enamora d'ella. Per què tenim pronoms febles, si no els fem servir i sempre ho calquem tot de l'espanyol? Seria, evidentment, se n'enamora.

No s'han esmenat. Per tant, Mecanoscrit.cat, gràcies a la seva tossuderia i orgull, tornarà a figurar a la llista negra.

Mecanoscrit.cat, abonats a la llista negra

Aquest web està abonat a la llista negra de llocs que fan malbé la llengua expressament. Abans de publicar aquí les seves errades, sempre han estat avisats. Tot i això no volen baixar del burro i deixen, amb tota la mala intenció, les pífies que mai no seran esmenades. Tan poc que costaria! Per això, la llista negra no és per a qui fa errades, sinó per a qui --tot i saber que ho són-- les deixa perquè s'escampin, amb mala fe.
Bé, anem a la d'avui. A la sinopsi d'un documental sobre els camps d'extermini nazis diuen: les càmeres de gas. De càmeres n'hi ha de TV, cinematogràfiques, fotogràfiques... però de gas no n'hi ha. Hauríem de parlar de cambres de gas, evidentment. Tan difícil era esmenar-ho? Per tossuderia, per no voler baixar del burro, per mala fe, Mecanoscrit.cat figura altra vegada a la llista negra.

"Nació digital" fa malbé la llengua

Nació digital fa --quasi-- les mateixes errades. «Hem de marxar el més aviat possible», titulen. He sentit les paraules del President Puigdemont i, és clar, ningú diria que hagi fet cap pífia, perquè la vocal neutra la sap pronunciar molt bé. Són els del diari que l'han feta: el en comptes de al.
Però no n'han tingut prou, amb això. L'autor de l'article diu més endavant: Puigdemont ha afirmat que “hem de marxar l’abans possible”. Fins i tot el corrector automàtic em diu que està malament. L'autor devia considerar que les paraules del President no s'entenien prou bé, eren massa catalanes. Ho ha traduït al catanyol. Potser no fa tan de mal als ulls com el quan abans millor del diari El món, però també és catanyol.
Del marxar ja no en parlem. Si el President mateix ho diu... Mare de Déu, quin desastre! Els qui haurien de donar exemple destrossen la llengua!
Bé, Nació digital, doncs, a la llista negra! Que consti que han estat avisats i han censurat el comentari i tot. Ja s'ho trobaran.

"El món" altre cop a la llista negra: "quan abans millor"!

Avui aquest diari ens ofereix un article titulat  "Ens convé sortir de l'Estat espanyol quan abans millor". Més endavant, dins de l'article diuen "l'única cosa que podem fer és marxar el més aviat possible". El cas és no dir les coses en català. Sempre s'ha de fer servir l'espanyol o el catanyol. I altre cop aquest marxar... Déu meu!
No en fan cap cas, de les correccions ben intencionades. Bé, quant a l'expressió catalana correcta és tan aviat com es pugui, com més aviat millor o al més aviat possible. Que no sigui dit que no ho expliquem. Quant al marxar... ja fa pudor. La mateixa errada de fa poc, i ells com uns mesells, continuen endavant.
Algun dia la Història els jutjarà per haver contribuït a escampar la llengua mal escrita. Des d'aquí ho continuarem denunciant, però.

El diari "El món" a la llista negra de mitjans que fan malbé la llengua

Avui el diari El món s'hi llueix per partida doble: dos titulars amb errades.

El primer diu: El líder de l'UKIP avisa que "la UE està morint". Evidentment, en català ens morim. Aquest punt ha estat àmpliament discutit aquí.

L'altre diu: A França, Dinamarca i Holanda demanen un referèndum per marxar de la UE. Trobem marxar per tot arreu. Ara fins i tot en un context on no caldria fer servir anar-se'n, un verb que els fidels al catanyol odien, sinó que se n'haurien pogut sortir prou bé amb un sortir (perdoneu la redundància, intencionada). Però els del diari, fot-li amb el marxar! Tan natural com hauria estat dir A França, Dinamarca i Holanda demanen un referèndum per sortir de la UE! D'allà on s'hi entra, se'n surt, oi?

Bé, per totes dues coses, avui el diari El món torna a entrar a la llista negra.